Portades: la guerra del PP pesa més que la d’Ucraïna

Ucraïna es prepara per al pitjor, diu el títol de la fotonotícia en portada de La Vanguardia. Altres diaris tenen en portada la crida a l’evacuació del cap de les guerrilles prorusses del Donbàs. Rússia ja ha decidit envair Ucraïna, segons els serveis d’intel·ligència dels Estats Units. Europa prepara sancions pel si és aquest el cas. Rússia fa passes cap a l’agressió militar al seu veí. El soroll de sabres augmenta. Som a l’any 2022, a Europa, i és molt real la possibilitat que un autòcrata com Vladímir Putin faci servir la guerra per fer política. Una guerra és el fracàs de tot i passa una factura molt alta de mort i destrucció. Les portades, però, s’obren amb la crisi del Partido Popular —excepte la d’El Punt Avui, que titula amb el nivell d’anglès dels catalans (sic)—. No és per posar-se a plorar? Ana Palacio, exministra d’Exteriors espanyola entre 2002 i 2004, escriu avui dissabte a El Mundo que “la UE camina somnàmbula”, en un estat semblant al de començaments del segle XX, preludi de la Primera Guerra Mundial, i recorda The Sleepwalkers (Els somnàmbuls), llibre on Christopher Clark detalla els malentesos i els desacords que van desembocar en guerra. Aquestes portades, no estan també en estat de somnolència, no són part de l’ambient de confusió i badoqueria provincianes? Al costat del que passa i del que es prepara a Europa Oriental, la crisi del PP és d’una dimensió escarransida i miserable: dos galls —Pablo Casado, Isabel Díaz Ayuso— i els seus cortesans es disputen el comandament del partit tot llençant-se fang l’un a l’altre a propòsit d’un presumpte tràfic d’influències en el subministrament de material sanitari, mal fiscalitzat en el caos de l’inici de la pandèmia. Poc ens passa.

Parlem del que parlen els diaris, doncs. La majoria, de Barcelona o Madrid, trien com a títol principal el fet que Alberto Núñez Feijóo, president de Galícia i principal manaia del PP fora de Madrid, hagi demanat a Casado, president del partit, que resolgui la crisi directament i ràpida o convoqui un congrés extraordinari. Assenyalen també el boc expiatori de tot l’enrenou si Casado decideix salvar-se: Teodoro García Egea, el secretari general i factòtum de l’aparell del partit o “Génova”, pel nom del carrer on el PP té la seu central. Egea és el que més ha parlat i, com diuen, per la boca el peix rebenta. La Vanguardia, El País, El Periódico, La Razón i l’ABC van avui agafats de la maneta en aquesta presentació del desori dels populars. En canvi, l’Ara carrega contra Casado de la mateixa manera que El Mundo aixeca la bandera d’Ayuso. El diari barceloní diu que el president del partit colla la presidenta de la regió. El diari madrileny diu que Ayuso ha provat falses les acusacions de Casado. Són dos titulars que interpreten la situació molt per sobre de les possibilitats de la informació coneguda. Han pesat més les ganes que la gana. Sigui com sigui, tots els focus mediàtics apunten a Pablo Casado, que fins ara havia fet servir de tallafocs a García Egea, a qui el cap fa pudor de pólvora, mal dotat per a la diplomàcia i el joc que reclama una eliminatòria de cama forta com aquesta, amb els dos equips molts calents sobre el camp.