Portades: La crisi del PP guanya a la dels separatistes ucrainesos

Les opcions de títols per a les portades d’aquest dimarts eren dues: Putin reconeix els separatistes del Donbàs —dues regions rebels d’Ucraïna— o bé Pablo Casado “s’atrinxera” en la presidència del PP malgrat gairebé tothom li demana que plegui, com coincideixen a titular diversos diaris. Guanya la crisi del Partido Popular. Només l'Ara i El País obren portada amb Ucraïna, potser perquè explicar que hi ha dues regions d’un estat europeu que se’n separen i declaren la independència en forma de república porta molt mals records aquí, encara que les condicions i la situació siguin ben diferents aquí, a Catalunya, i allí, a Ucraïna. No deixa de ser curiós que l’atracament territorial de Rússia a Ucraïna —que no és més que això— no tingui més títols principals. La crisi del PP, per més morbo que tingui l’enfrontament entre Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado, no és més que una malaltia crònica. Ja es va produir entre Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre, per exemple. Però no té ni punt comparació amb un lladronici enmig d’Europa com el perpetrat pel president rus, Vladímir Putin —que no feia ni 24 hores s’havia compromés a trobar-se amb el president del EUA, Joe Biden per mantenir la pau—. La barra d’aquest home no es mesura per metres quadrats, vaja.

L’altre tema en què les portades es posen d’acord és en qui ha de liderar el PP d’ara endavant. És Alberto Núñez Feijóo, actual president de la Xunta de Galícia. És una mena de ni per a tu ni per a mi, ni per a Casado ni per a Ayuso, del que tu n’estaves assabentat des de divendres passat si vas llegir aquesta secció. I abans i tot pel que fa a Feijóo, que aquí fa anys que s’ha etiquetat com a futur president del PP —i ja sabràs perdonar la immodèstia. L’únic diari del Trio de la Benzina que no aposta per retirar Casado és La Razón, en suggerir que l’actual president del partit convoca el congrés per refermar el seu lideratge. Hi ha contes de fades encara menys creïbles que aquest, però si aquesta narrativa dels fets els deixa tranquils…

Passa sense gaire pena i menys glòria el discurs ardorós de Putin d’ahir, on va argumentar que Ucraïna és, per història i manera de ser, una part integral de Rússia. Putin, en un llarg discurs televisat, va acusar Ucraïna de ser un “titella” dels Estats Units i va dir que el govern brutalitza els seus ciutadans. També va exposar una llarga història de greuges des de la caiguda de la Unió Soviètica i la pèrdua dels estats que la van formar. És una actitud coneguda aquí. En comptes de preguntar als ucraïnesos què volen fer amb les seves vides, el líder de la part agressora ho té tan clar que no li queda més remei que imposar la seva visió clara a la gent que no hi està d’acord, sigui fent servir l’exèrcit o sigui enviant agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. La gràcia de la situació és que l’Estat espanyol —amb una llarga tradició d’actuar com ho ha fet Putin—, es troba ara que ha de blasmar-lo si vol seguir la línia política de la Unió Europea. És complicat, perquè l’instint espanyol és més aviat putinesc.