Foment del Treball, la principal patronal catalana, recomana al govern espanyol que ajorni el debat sobre la reforma fiscal. Cada cop que cal dir alguna cosa sobre l’economia, Foment repeteix la mateixa, en dos variants: no toqueu els impostos o bé abaixeu els impostos. Fins aquí totes les propostes econòmiques formulades per la principal patronal catalana des de fa temps i temps. És com el catecisme: sempre les mateixes respostes. La diferència és que l’economia no és una fe. Val a dir que la patronal no va mancada de coherència, això sí, encara que es fa cansat —i un xic inversemblant— que la solució a qualsevol problema en tot moment sigui no tocar els impostos o abaixar-los. Val a dir, en honor a la veritat, que una altra proposta que la patronal sempre dispara és que cal “ajustar” els salaris o no apujar-los, però fa més lleig i no hi insisteix tant. El Periódico obre la seva portada d’aquest dimecres amb la cantarella fiscal eterna. Doncs les oracions de Foment han estat escoltades. Segons El País, el govern espanyol no tocarà els impostos —si més no, la majoria dels impostos— perquè no està segur que l’economia li permeti collar fiscalment més les empreses i la ciutadania. La Vanguardia posa en portada alguns dels indicadors negatius de l’economia: s’ensorra la cotització de l’euro, baixa el casinet de les borses i cau el preu del petroli.
La notícia del dia a la majoria de portades, però, no és la crisi econòmica que ens caurà a sobre com la glacera de la Marmolada i potser amb pitjors efectes. La notícia del dia és la tensió entre els dos socis del govern espanyol per l’extra de mil milions d’euros en despesa militar que el president Pedro Sánchez ha decidit fer aprovar al Consell de Ministres. Els podemites s’han atipat que els facin quedar malament, etcètera. Per fer demagògia in style, has de saber que aquest extra permetria entregar cinc milions més de xecs socials de 200 euros per a famílies amb ingressos inferiors a 14.000 euros l'any i que no percebin l'ingrés mínim vital, una mesura que es va aprovar fa dues setmanes. En comptes de 2,7 milions de beneficiaris en serien 7,7 milions. Vist d’una altra manera: es podria més que duplicar l’assignació que rebran els beneficiaris de la mesura. Una comparació més nostrada: mil milions equivalen a uns 161,3 milions de beques menjador o 99 àpats per cada un dels estudiants catalans. Diràs que els mil milions en despesa militar serviran per mantenir amb vida tots aquests estudiants i a tots nosaltres, que els russos i els xinesos són tan dolents. Potser sí. Per explicar l’extra en despesa militar, els diaris hauran de fer un esforç també extra que, de moment, no es veu. Però, mira, a falta d’explicacions, es dediquen a fer molta por.
El disgust, aquest dimecres, se'l deuen haver endut als dos principals partits independentistes. Uns per la poca repercussió a les portades de la solemne declaració d’innocència i de resistència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Els dos diaris més venuts de Catalunya ni en parlen en primera pàgina. Els altres perquè la querella del president Pere Aragonès contra l’anterior directora del CNI no es veu a cap portada fora de la d’El Punt Avui. També sobta que l’ABC faci una portada tan òbvia. A Felipe González “no li sona bé” la nova llei de la memòria històrica perquè inclou una revisió dels GAL. Per què disgusta a González que es considerin víctimes del terrorisme les que van ser víctimes dels GAL? És cosa estranyíssima. No s’entén. Perquè ell no hi va tenir res a veure, oi? O són excuses no demanades? Al capdavall, no és tanta novetat. Un informe de la CIA, datat al gener del 1984, afirma que González va aprovar el 1983 “la formació d’un grup de mercenaris controlats per l’exèrcit per combatre els terroristes [d’ETA] des de fora de la llei”. No n’hi ha per a tant, Felipe González. Si ja ho sap tothom.