Al País Valencià plou sobre mullat i el monstre de la DANA va tornar a aparèixer aquest dimecres per despertar el fantasma del drama viscut el passat 29 d’octubre. La por i els malsons van estar molt presents a les zones afectades de l’Horta Sud, on es van patir els pitjors efectes de la primera DANA, en víctimes mortals -ahir reflectits en els petits de Torrent Rubén i Izan, de cinc i tres anys-, i danys materials, de la que encara s’estan recuperant molt lentament i amb l’esforç titànic dels damnificats i milers d’efectius de servidors públics i voluntaris. Però aquesta segona DANA no en va tenir prou amb tornar a castigar el País Valencià, sinó que va estendre els seus tentacles a bona part de la Mediterrània, especialment la província de Màlaga, que va viure les pitjors inundacions dels darrers 35 anys, i cinc comarques catalanes, amb el Montsià i el Baix Ebre patint les pitjors precipitacions, que van arribar a tenir intensitat torrencial, especialment a Ulldecona, on van caure prop de 112 litres per metre quadrat, amb 40 litres recollits en només mitja hora, i també a Alcanar, on es va alertar de la baixada d’aigua de rius i barrancs amb risc de desbordament.
Les espectaculars imatges de Màlaga
Però les imatges més espectaculars arribaven de Màlaga, on el centre va quedar completament inundat, amb riuades als carrers, el desbordament de rius com el de Benamargosa, i el perill que ho fessin altres com el de Campanillas o el Guadalhorce, que va provocar el desallotjament preventiu dei milers de persones. La lliçó del País Valencià, però, va fer que s’activessin totes les alarmes màximes i s’adoptessin decisions de paralitzar tota l’activitat i suspendre serveis, tancar carreteres, restringir la mobilitat, tancar empreses, negocis i botigues. No es van haver de lamentar danys personals, però l’ensurt va ser majúscul.
La mateixa foto en tres diaris
Hi ha, però, qui s’ho va prendre amb estoïcisme i fins i tot no va perdre el somriure. Va ser el cas d’una dona de Màlaga, vestida amb un impermeable blanc, que enmig de la riuada, encara va tenir esma de fer-se un selfie telèfon mòbil en mà, mentre l’aigua li arribava al genoll. La dona en qüestió avui deu ser famosa, perquè ha sortit a les portades de El País, El Mundo i La Razón. Sí, els tres diaris han escollit la mateixa fotografia de Maria Alonso, de l’agència EFE, per il·lustrar les seves portades com a imatge principal. Perquè Màlaga centra l’atenció dels diaris, després que en les darreres setmanes el protagonisme se l’ha emportat la catàstrofe de la primera DANA al País Valencià.
“La DANA força milers de desallotjaments a la costa del Mediterrani”, titula El País, que també comparteix la portada amb altres informacions com el bloqueig dels populars a la ministra Teresa Ribera com a candidata a vicepresidenta de Competència a la Comissió Europea, o la trobada entre Trump i Biden al Despatx Oval de la Casa Blanca per preparar el traspàs de poders. El Mundo dedica el titular principal al boicot del PP a Ribera i informa que el partit popular europeu “imposa a Ribera el cessament automàtic si l’imputen” per les responsabilitats a la DANA. El rotatiu també destaca en portada que Elon Musk, el més ric del món, també controlarà la burocràcia dels EUA en el mandat de Trump; que Carlos Mazón prohibeix circular els vehicles privats a València davant la nova DANA, també dedica un espai a Begoña Gómez i un altre sobre la reforma fiscal que destaca “la guerra entre els socis de Sánchez i el temor a una fuga d’empreses”.
Els 198 correus de la CHJ, a ‘El Periódico’
Entre la premsa catalana destaca la informació que aporta El Periódico, qui assegura que “la Confederació del Xúquer va enviar 198 avisos a Emergències el dia de la riuada” que informaven d’augments de pluges durant les hores de la crescuda, mentre la Generalitat Valenciana acusa la CHJ d’”apagada informativa” en les hores més crítiques del temporal. La Vanguardia, per la seva part, obre la seva portada amb un tema propi: “Barcelona liderarà un projecte de xips fotònics estratègics per a la UE”, una inversió de futur per a la capital catalana que prové d’un pla europeu per revolucionar la tecnologia de transmissió de dades, dotat amb 380 milions d’euros, que serà coordinat per l’Institut de Ciències Fotòniques.