Diu El Punt Avui que Esquerra i Junts discrepen però eviten barallar-se i titula Joc d’equilibris per resumir el debat de política general al Parlament. És un retrat de l’estat de coses al Govern, que ara haurà d’aprovar uns pressupostos fent més acrobàcies que els germans Von Richtofen a la Gran Guerra. L’Ara fa l’efecte que s’alleuja en destacar que els socis no posen data al referèndum en la proposta de resolució conjunta, contra el desig de la CUP. El text de la resolució és molt soroll per no res, en l’estil dels pronunciaments que solen fer, tant individualment com per separat, els dos partits.
Entretant —o mentrestant—, els cupaires ja han recordat, via el seu cap parlamentari, Carles Riera, que van canviar el referèndum de l’1-O pel seu suport als pressupostos (“que no ens agradaven”) del president Carles Puigdemont. L’Ara ho apunta tan tímidament com fa amb l’oferta de Salvador Illa per tirar endavant els comptes. Les condicions dels socialistes: que no es parli d’amnistia ni de referèndum, indica El Periódico. Al final, els diaris fan tantes acrobàcies amb els títols com el Govern i la seva majoria parlamentària i passen de puntetes sobre la fragilitat de la coalició (“discrepen, però eviten barallar-se” és una maniobra retòrica genial) i la carretera plena de revolts i sots que espera a la negociació pressupostària. La Vanguardia fins i tot diu que es reconcilien. Potser sí. Al capdavall, els pressupostos —on es gastaran els diners— són el veritable programa polític d’un govern, més enllà de manifestos i proclames. El tema s’anirà escalfant les setmanes que venen.
El Periódico i La Vanguardia coincideixen amb La Razón i El Mundo en obrir la portada amb la taxa d’inflació, la més alta dels últims 13 anys. Els enfocaments són diferents. La Vanguardia publica la dada freda i no espanta. Els altres descriuen el moment amb adjectius com “desbocada” i els dos diaris madrilenys ja donen per descomptat que torpedinarà els pressupostos generals de l’Estat. Home… A la vista de les anàlisis del Banc Central Europeu, exageren. El BCE i la majoria d’economistes atribueixen l’augment a la reobertura de les economies en aquesta fase postvacunació, als preus de l’energia motoritzats per la manca de gas natural i altres problemes d’oferta (colls d’ampolla en la producció, manca de matèries primeres i components industrials bàsics). Aquests factors representen la major part de l’augment de la inflació i, segons el banc, es moderaran ràpidament a principis de l'any 2022. El creixement dels preus perdrà pistonada fins al 2% marcat com a objectiu macro del BCE per als 19 països de l’euro. La taxa d'inflació anual de l’eurozona va ser del 3% a l’agost, venia del 2,2% del juliol i de l'1,9% al juny, segons Eurostat, l'oficina d'estadístiques de la UE.
Philip Lane, l’economista en cap del BCE, va explicar a Reuters la setmana passada que la pressió inflacionària es temporal i ho serà mentre es mantingui inactiu el creixement dels salaris, un component principal i necessari de la inflació duradora. El drama a Espanya és que els salaris dels funcionaris i les pensions s’actualitzen amb l’índex de preus al consum (IPC), que és la mesura de la inflació. Però, d’entrada, potser ens hem de fiar més del BCE, que considera que la inflació és temporal i causada per factors puntuals, que de les hipèrboles i exageracions d’El Periódico,El Mundo i La Razón.
