La majoria de les portades obre amb el debat al Senat de dimarts, encara que sembla que parlin de dos esdeveniments diferents segons la portada: cada diari ho explica que sembla que ha estat en un altre lloc o en un debat alternatiu, però no en el que es va celebrar ahir a la Cambra Alta. Segons el Trio de la Benzina (El Mundo, ABC, La Razón), el bravíssim president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va sortir del debat reforçat, confirmat i ungit com a líder de l’oposició malgrat els pèrfids atacs del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
El Mundo calcula que Sánchez va gastar 47 minuts en apallissar Feijóo en comptes de “parlar de la inflació”. El debat havia de ser sobre política energètica en temps de guerra i etcètera, però al tabloide ultra què li expliques si li va millor posar “inflació” al títol, que és més curt i la gent l’entén millor, com volent dir mira què dolentot Sánchez, que s’ha aprofitat que no té límit de temps per clavar un bon gec de garrotades al pobre Feijóo, arribat de bona fe a discutir de la inflació i Sánchez l’ha agafat desprevingut en canviar de tema. L’ABC fa una cosa semblant i acusa al president del govern espanyol de carregar contra els poders fàctics per desviar l’atenció de la seva governança, com a la pel·lícula Wag the Dog, on el president del país munta una guerra per distreure als ciutadans dels seus desgavells. La Razón és encara més emfàtic —i per tant molt còmic— en titllar “d’atac ferotge” el discurs de Sánchez. Què volen? Que tiri flors mentre canta rondalles? És un debat, no una cantada de caramelles.
Fa riure la condescendència amb què els diaris protegeixen Feijóo de sí mateix. Aviam, periodistes del Trio de la Benzina, sisplau, no podeu anar plorats de casa, al Senat? Perquè avui dia la cosa parlamentària consisteix justament en això, en deixar a l’adversari com un drap i “fabricar relat (o narrativa) propi”. Esclar que és un espectacle trist, penós i mediocre. Però és el que se’ns dona i el periodisme està per explicar-ho, no per protegir al polític que ens cau bé de les allisades del contrari. Vaja, fins ara era així —potser a Madrid han canviat l’ofici, no es pot saber. En fi. L’efecte que fa és que Feijóo és un pobre noi al que cal protegir dels bullies que l’assetgen, com un infantó o un mermat.
Després hi ha el grup de diaris molt i més governamentals (La Vanguardia, El Periódico, Ara, El País), les portades dels quals consideren que Pedro Sánchez va enforquillar Alberto Núñez Feijóo. El País fa un títol combatiu amb un joc de paraules de l’argot parlamentari: Sánchez llença “una esmena a la totalitat” a Feijóo. Ho veus, oi? És això de “l’esmena a la totalitat”. Què subtil. Hahaha. La Vanguardia i El Periódico apel·len als suats i atlètics “surt en tromba” i “passa a l’atac” per descriure el capteniment presidencial. Doncs molt bé. Genial. Això sí, cap dels diaris, cap, explica de què van parlar, si van fer propostes noves (es veu que sí), si es gastaran més diners o menys, si hi ha alternatives al pla del govern espanyol, etcètera. Allò tan típic del periodisme, vaja.
