A risc de ser pesat, molt pesat: aquest dissabte cap portada de Barcelona i Madrid no diu res del vot particular dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que consideren “desproporcionada” la pena imposada pel Tribunal Suprem als líders independentistes, en concret a Josep Rull. També estimen que el tipus delictiu de sedició és “indeterminat” (en plata: el jutge en pot fer el que vulgui) i que hi ha motius per considerar vulnerats els drets a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió del conseller. És el segon vot particular emés en aquest sentit —fa uns dies, un altre es referia a Jordi Turull.

Tampoc cap portada diu res de la decisió de l’Audiència de Barcelona, que esmena la fiscalia i descarta l’arxiu de les causes contra 50 policies espanyols, acusats de lesionar ciutadans en les càrregues de l’1-O. El jutge, que ha revisat vora de 300 informes mèdics sobre els ferits d’aquell dia, conclou que els agents van causar patiment físic i psíquic. L’Audiència, a més, treu la pols a la fiscalia i qualifica d’improcedent l’argument que l'esmentada sentència del Suprem avalava l’ús de la força per aturar el referèndum. I tant improcedent: una sentència del 2019 no justifica actes del 2017. Per paga, cap referència tampoc a la sentència del Suprem que dona preferència a les decisions de la Junta Electoral per sobre de les del Tribunal de Justícia de la UE que declarava eurodiputat a Junqueras.

És molt tendre el títol principal d’El País, que haurà mogut la compassió pel govern espanyol de tants lectors. Resulta que al principi de la pandèmia no l’encertaven perquè les dades i la informació de què disposaven no eren prou bones. No era per incompetència, ni per haver centralitzat el control de la crisi en un ministeri amb 1.200 funcionaris, ni per la manca d’inversió en el sistema de previsió, ni pel caos en la compra de subministraments, ni per… No. Si els hagués arribat la informació en condicions no ho haurien fet tan malament.

Canviar Espanya

Fa riure com La Razón i l’ABC s’esforcen avui per desacreditar el moviment del 15-M. A la portada principal del tabloide monàrquic no es veu perquè és a la segona portada de pàgina 2 (tens les dues a sota d’aquest text). El títol, que és reflex de tota una mentalitat, fa així: Diez años del 15-M, el movimiento que sucumbió tras intentar cambiar España. Se’n poden fer un parell de comentaris. Un, que el moviment no s’ha mort. Els hereus més directes ocupen una vicepresidència i diversos ministeris (menors, d’acord) al mateix govern espanyol. Un altre, que Espanya no s’ha mort a conseqüència d’aquest govern i no és probable que mori per aquesta causa. Viu l’ABC en un país diferent? Misteri. Finalment, un corol·lari còmic d’aquest titular: Espanya és irreformable, no pot canviar? O els que proven de canviar-la han de sucumbir? Misteri.

A La Razón se la veu més mandrosa. Ha encarregat una enquesta a NC Report que, increïblement, conclou el que ningú no s’esperava: que el 60% dels que van participar a les mogudes d’aquells dies n’estan penedits i no hi tornarien. Una proporció semblant diu que tot allò “no ha millorat la societat”. No contents amb aquesta, diguem-ne, enquesta, i amb una manca de sensibilitat pel dissabte molt frapant, anuncien articles de quatre “intel·lectuals”: Boadella, Savater, Sánchez-Dragó i Freixas. Després diran que la premsa perd lectors. Com no els ha de perdre?