La polarització política es va emportar riu avall la diada de la Constitució. Alguns diaris ho expliquen amb benevolència, com La Vanguardia (“celebració deslluïda”), o amb contundència, com El País (“manca de consens per la reforma”), El Punt Avui (“immobilisme constitucional”) o l'Ara ("bloqueig polític"), mentre que el Trio de la Benzina, incapaços de fer altra cosa que no sigui carregar els neulers a l’Executiu, acusen els presidents del govern i del Congrés, Pedro Sánchez i Meritxell Batet, de carregar-se la diada perquè exigeixen al Partido Popular que… compleixi la Constitució.

És així de fort. Si el PP bloqueja la renovació del Tribunal Constitucional, del Poder Judicial i de no-sé-quants organismes més, és perquè fa política, perquè hi té tot el dret i/o perquè així es protegeix la mateixa carta magna, etcètera. Ara, Espanya se’n va per l’aigüera si Podemos diu que la Constitució és ja “un vestit vell”, els sobiranistes són el dimoni escuat perquè el president Aragonès diu que la Constitució “limita les aspiracions” de Catalunya i que “el Govern no vol cap reforma de la Constitució espanyola, el que vol és una Constitució catalana”, o el PNB és un partit de traïdors perquè reclama el reconeixement de la nació basca en una futura nova Constitució. El del diari és un comportament que s'assembla força a la hipocresia.

A La Razón, per exemple, el títol principal diu que tant se val dos mesos que dos anys més de bloqueig del Poder Judicial —cosa que depén absolutament del fet que PSOE i PP, els dos grans partits dinàstics, constitucionalistes, etcètera, es posin d’acord—, però al subtítol diu que “el govern i el PP temen l’ús que ERC, Vox i Podemos facin dels seus pactes d’Estat”. Vaja. La paràlisi d’un dels tres poders no representa cap problema. Que ERC i Podemos, partits de govern a Espanya i a Catalunya, facin política sí que és un embolic i motiu de temor. A sobre s’han de veure equiparats amb Vox, que ja té nassos. En Pucurull, un maratonià tuitaire de 83 anys, fa una reflexió que potser mil periodistes i polítics encara no pesquen o no volen pescar: “Avui és el dia de la constitució espanyola. Allò del 1978 que és immodificable, inesmenable, inflexible, invariable... És a dir, inservible”.

La Vanguardia

El País, portada

Ara, portada

El Punt Avui, portada

La Razón, portada

El Mundo, portada

ABC, portada

El Periódico, portada