La divisió i la saragata entre els socis del govern espanyol de coalició esborra de gairebé totes les portades la celebració combativa del Dia Internacional de la Dona. Llàstima. El 8 de març és una data plenament incorporada al calendari de diades reivindicatives i institucionals, amb molta més empenta que l’1 de Maig, posem per cas, i que ha agafat una volada superior al dia de la Constitució i al mateix 12 d’octubre, dues diades espanyoles a les quals ha superat en popularitat i sentit en només cinc anys. Aquest 2023, la picabaralla política ha enfosquit la substància del 8 de març, si més no a les portades dels diaris dels quals aquí es parla. Les manifestacions al carrer han estat les mateixes però la narrativa que en fa cada portada és ben diferent. Gairebé totes, però, coincideixen a parlar del mateix de sempre amb una excusa nova: el Dia Internacional de la Dona.
Amb les dades a la mà, les manifestacions feministes han estat un èxit un altre any. Però les portades no parlen del 8 de març sinó que fan servir la diada per fer sonar la mateixa matraca de sempre. La Vanguardia surt aquest dijous al rescat de la coalició del govern espanyol amb un títol benintencionat que retrata més els desitjos del diari que no pas la realitat. La batussa entre el PSOE i Podemos és real, seriosa, i no sembla que s’hagi d’acabar demà —aquest dimecres al Congrés es van dit de tot i dijous van desfilar per separat. Però el diari, malgrat que parla de “cisma” —és a dir, de separació—, posa l’èmfasi en un suposat afany dels dos socis emprenyats a refer les bones relacions. El País s’estima més xiular i mirar al sostre i posa l’accent en “la força” del feminisme i la seva capacitat d’omplir els carrers de tota Espanya “malgrat la fractura política”.
Els altres dos diaris que es miren amb afecte l’actual govern espanyol ni esmenten la trifulga política i assenyalen l’èxit de públic de les manifestacions. El Periódico fa servir l’expressió “els carrers” per identificar el protagonista del dia i “el masclisme” per a descriure l’enemic. A sota, en un títol de bat a bat, n'explica una raó: Una quarta part dels agressors sexuals són menors de 18 anys. Caldrà alguna cosa més que una gran manifestació anual per encarar el problema. L’Ara fa un títol semblant, sense al·ludir al masclisme, però, i publica una foto que és potser la que té més gràcia entre totes les de portada: un primer pla d’una manifestant ben xiroia amb el puny aixecat, una imatge que resum bé l’esperit de la diada. Les imatges de les grans concentracions vistes des de dalt tenen la virtut de confirmar que hi havia molta o poca gent però no expliquen l’esperit de la cosa.
El Trio de la Benzina transforma les manifestacions en una prova més que el govern espanyol no funciona, que està trencat i en crisi, amb els socis enfadats i llençant-se els plats pel cap. Tot plegat amaga la realitat del Dia de les Dones, on s’ha fet bandera de reivindicacions antigues i noves, cosa que no es correspon amb el que es veu a les portades d’aquests tres diaris. Com és tot expressió dels seus desitjos, es generen títols contradictoris. Mentre La Razón diu que Pedro Sánchez ha manat rebaixar el to amb Podemos, El Mundo presenta al PSOE carregant molt fort contra els socis de Podemos. O bé Pedro Sánchez no ha demanat res o, si ho ha fet i no li han fet cas, ha perdut tot el seu ascendent sobre el seu partit. En fi. Beure i bufar, no pot ser.
