Les portades d'aquest dissabte es comenten entre elles. El millor resum el fa El País, que en una sola frase explica el resultat del Consell de Ministres a Barcelona ("gestos") i les conseqüències ("inflama l'oposició"). No han pogut encaixar la manifestació de protesta de la tarda de divendres i al subtítol opten per destacar els "aldarulls" del matí. Aldarulls ("confusions", "avalots", segons el DIEC) és bona paraula per al resultat de les protestes: 77 ferits i 13 detinguts. Ni que sigui per comparar, equival a l'1% dels arrestos fets per la gendarmeria francesa després del quart dissabte de protestes dels armilles grogues i al 7% dels ferits d'aquell dia.

La inflamació de l'oposició es percep també en la premsa d'oposició (El Mundo, ABC, La Razón), que ha arribat al punt de saturació amb les exageracions i hipèrboles amb què fabrica la realitat paral·lela sobre Catalunya i tot el que se li acosti. El seu catastrofisme és a punt d'exhaurir les paraules per expressar-se i la normalitat anormal del 21-D sembla que els ha descol·locat l'obsessió per explicar-ho tot com un conflicte violent, inacabable i creixent. Dos governs que s'asseuen a parlar són una "humiliació", segons ABC o un "indigne abandó", segons La Razón. El Mundo, més murri, parla d'un "motí jacobí" contra Sánchez, que "desestabilitza el PSOE" a causa de la seva "aposta personal" per desinflamar Catalunya.

Sorprèn la verborràgia apocalíptica per a tan poca cosa, doncs el resultat de la presència de Pedro Sánchez i els seus ministres a Barcelona —ferits i detinguts al marge— són "gestos simbòlics" (La Vanguardia, Ara) o "Molt soroll per res" (Avui). El Periódico ho decora com "mesures de pes". Seran de poc pes, doncs consisteixen a canviar de nom l'aeroport del Prat, unes flors per a Lluís Companys i l'anunci d'un pla de manteniment de carreteres de 112 milions d'euros. No passa res. És ben coneguda la tendència d'aquest diari a vestir de núvia les actuacions del govern espanyol: ahir Sánchez va aprovar "mesures de pes" com al 2017 Rajoy va anunciar una "pluja de milions". Tot en ordre.

Crida l'atenció com el llenguatge cataclísmic dels diaris espanyols d'oposició està ben sincronitzat amb la retòrica incendiària dels partits d'oposició. Uns i d'altres consideren una hecatombe qualsevol iniciativa del govern socialista —no diguem ja del Govern. La fi del món s'acosta. Qualsevol cosa és tractada amb desmesura tremendista. Fins i tot un afer tan simple com les restriccions al trànsit al centre de Madrid es qualifica com a "mesura totalitària", segons el PP. Un concert a Castelló, on alguns músics es van despullar, fa de la plaça major d'aquesta ciutat una sucursal de la Catalunya del Torra independentista i radical", segons la portaveu municipal del PP. I així tot.

¡Vivan las cadenas!

En aquestes condicions demencials, l'espai que queda per al debat i la discrepància típics de la democràcia és el mateix que queda entre aquest paràgraf i el següent. L'efecte d'aquests relats de violència al caire de la mentida amb què es retroalimenten partits i diaris, és deixar com a úniques opcions vives la repressió —via judicial, policial o 155, que és el que promou la dreta espanyola— o fugir a un altre país —cosa que, vés per on, s'assembla a la proposta independentista. També queda la ironia:

La bufetada a un periodista d'Intereconomia ahir a Barcelona és una "brutal agressió", segons Inés Arrimadas, que conclou d'aquest penós incident que "milions de catalans ens sentim abandonats en mans de Torra en un territori sense llei dominat pels escamots separatistes". Per a Albert Rivera "és un dia d'indignació i de por per a molts catalans. Torra ha decidit segrestar Catalunya per destruir Espanya". Teodoro López, secretari general del PP, tuiteja: "Exigeixo al PSOE que restauri l'ordre a Catalunya". La diputada Andrea Levy puja l'aposta: "Catalunya està segrestada pels radicals violents. Pedro Sánchez ha claudicat davant els independentistes i la violència". En fi, el president d'aquest partit, Pablo Casado, assegura molt seriós que "Sánchez negocia la ruptura de la sobirania nacional, és un acte de traïció a Espanya. Urgeix: eleccions generals ja". Buf.

Decepció i ràbia

Potser és aquest el veritable motiu de la inflamació de les portades. La reunió Sánchez-Torra i el Consell de Ministres a Barcelona són vistos com la reconstrucció de la majoria que va promoure Sánchez, qui podria així acabar la legislatura el 2020 amb els seus propis pressupostos. Aquesta perspectiva ha encès totes les alarmes a la caverna política i mediàtica, que es fregava les mans després dels resultats de les eleccions andaluses i la desorientació indepe. En vista de tot plegat, sembla que, en absència d'una realitat favorable, han decidit fabricar-se'n una altra de més convenient per als seus interessos.

A aquests diaris bé se'ls hi podrien aplicar els versos satírics escrits per Bertolt Brecht després de la repressió de les revoltes de 1953 a l'Alemanya comunista:

Després de la sublevació del 17 de juny,
el Secretari de la Unió d'Escriptors
va fer distribuir pamflets per l'Avinguda Stalin.
Deien que la gent havia perdut la confiança del govern
i només podria recuperar-la amb esforços grans.
En aquest cas, no seria més fàcil per al govern
dissoldre el poble i elegir-ne un altre?