A La Vanguardia és més notícia la targeta groga que el macronisme ha ensenyat a Ciutadans que Ada Colau hagi aconseguit els suports necessaris per a mantenir-se com a alcaldessa de Barcelona. L’altre diari gran de la ciutat, El Periódico, ho veu al contrari, com l’Ara, mentre que El Punt Avui s’estima més destacar que el Tribunal Suprem impedeixi a Junqueras ser eurodiputat. Fins i tot El País i l’ABC donen molta bola a Colau a les seves primeres pàgines. Per què el principal diari de Barcelona té tant d’interès en Cs i singularitza al titular al seu líder, Albert Rivera?
La resposta només la saben al diari dels Godó. És veritat que ha aixecat el dit per renyar Cs gairebé sempre que s’ha acostat als neofranquistes de Vox però… per què avui? El macronisme ja ha avisat abans contra aquests acords-que-no-són-acords. No és cap novetat. La Vanguardia ho fa amb afany de renyar i protegir Cs dels seus mals instints (o dels que no agraden al diari, si més no)? Per distanciar-se de Colau, com volent dir que no es pensi que? És una alegria continguda que esclatarà demà, quan Colau renovi efectivament el seu càrrec? Perquè Macron és la seva esperança blanca a Europa? Tal vegada per fer d'escut a Manuel Valls, el candidat de l'Upper associat a Cs? És la curiositat del dia.
L’altre contrast notable a les portades dels diaris editats a Barcelona són les fotos del retorn de Quim Forn a la ciutat per recollir l'acta de regidor a sota dels titulars sobre el The End de la comèdia negociadora de comuns, socialistes i republicans. Totes les imatges se centren, naturalment, en el mateix Forn, cosa que amaga el dispositiu policial organitzat a l’entorn de l’edifici on ha anat a tramitar la seva regidoria. Feia l’efecte que arribava un perillós terrorista. Combinada amb la negativa del Suprem a Junqueras i l’assumpció de Colau, és un panorama adient de la disparitat miserable i trista de la política actual.
