Albert Rivera plega de tot. És la notícia que obre avui les portades —fora de la d’El Punt Avui. Portades que són làpides funeràries amb epitafis no gaire lluïts, encara que ni un diari fa a Rivera cap retret, tret de la ironia de La Razón en considerar-lo “la primera víctima de la ‘nova política’”. Té gràcia que aquest diari se’n rigui de la “nova política”. És el mateix que va demanar oblíquament el vot per Vox —no hi ha política més vella que la de la ultradreta, amb permís d’Eduardo Mendoza i Javier Cercas— i en va celebrar l’ascens ahir entregant la portada a una foto de Santiago Abascal en figura de cabdill.
La resta de la premsa impresa passa una mica de puntetes sobre la trajectòria del cap de files de Ciutadans, un polític que va fer just al contrari del que diu la frase d’Obama amb què va adornar la dimissió: “Si per guanyar has de dividir la gent, tindràs un país ingovernable”. És el que des de fa més de dos anys és Espanya: un país ingovernable. Rivera i els seus hi han contribuït amb entusiasme decidit i han estat protagonistes i motors de l’actual desori polític. D’això no se’n parla avui a les portades.
Quan va morir Margaret Thatcher —no els comparis—, molts diaris britànics van titular les portades així: “Una primera ministra que va dividir el país”. El Regne Unit està avui intoxicat pel verí de l’euroescepticisme, el pitjor del llegat de la Dama de Ferro. A Rivera li perdonen la vida i encara il·lustren el seu final amb fotografies angèliques d’ell, amb excepció d’El País, on almenys el titular no és discordant de la imatge que l’acompanya.
No pateixis, però. A partir d’avui no trigaran a fer guerra de l’arbre a terra i no serà pel que et penses, sinó per negar-se tossudament a acordar un govern amb Pedro Sánchez després de les eleccions d’abril per salvar el que resta del sistema del 78. Haver encapçalat un model acabat de política hater, fer de la mentida i les mistificacions el cor dels seus arguments i promoure la divisió social a Catalunya (i fora de Catalunya), són condecoracions que gairebé cap d’aquests diaris li retirarà —en diuen bastir un projecte polític per a tota Espanya des de Catalunya. És el que ara li agraeix gairebé tota la fauna tertuliana i columnística espanyola, a començar per la portada de l'ABC i l'editorial d'El Mundo, que el consideren "un polític exemplar". Rivera ha viscut ràpid, ha mort jove i ha deixat un bell cadàver. Descansem en pau.
