El Mundo ha obert sis de les últimes vuit portades amb el tema, més una altra que ho duia petit. La Razón quatre de les últimes vuit, més tres més que ho duia petit. L’ABC n’ha fet tema únic de tres de les últimes vuit portades. Gràcies a ells, mitja Espanya pensa que la propagació de la covid-19 es relaciona directament amb la manifestació feminista del 8-M a Madrid. Ahir, però, la jutgessa Carmen Rodríguez Medel va posar fi a tres mesos de desori judicial, policíac i polític, en ordenar l’arxiu de la causa que relacionava una i altra. Ara diu que “no hi ha prou indicis d'actuació delictiva” de José Manuel Franco, l’acusat principal, delegat del govern espanyol a Madrid i, vés per on, secretari d’organització del PSOE.
Que tot això acabaria en pizza se sabia des que va arrencar, gràcies als nyaps dels atestats de la Guàrdia Civil i a les maniobres, diguem-ne de fantasia, de la jutgessa, molt traçuda tunejant el procediment. Aquests diaris, ni cas. Arran d’aquest enrenou, però, han dimitit el segon i tercer comandaments de la Guàrdia Civil i ha estat destituït el cap del cos a Madrid, Diego Pérez de los Cobos. L’oposició ha demanat dia sí dia no la dimissió del ministre de l’Interior i de la directora general de la Benemérita. Diumenge passat, Pérez de los Cobos va arribat a dir que estava en joc l’Estat de dret i la separació de poders. Clar que sí.
Tres mesos on a Madrid no se hablaba de otra cosa malgrat els més de 27.000 morts per la pandèmia.
“No hi ha prou proves”. Què han fet, doncs, aquests tres diaris, tot aquest temps? El ridícul, perquè periodisme no. Com se’ls ha vist el llautó. Ara tindran temps per d’explicar tots els fets que han amagat, des de les manipulacions dels atestats de la Guàrdia Civil fins la competència del forense que parlava “d’hecatombe sanitària” i els testimonis que fa dies contradiuen la investigació.
L’únic diari del trio que avui té el nervi d’obrir la portada amb l’esperpent és El Mundo, que titula amb la renyina infantil de la jutgessa al delegat del govern, com volent dir que no hi ha res però que tenen raó. Els altres han fet mutis. Ahir, a les redaccions d’aquests diaris un grapat de periodistes refeia o llençava a la paperera els reportatges d’avançada per dissabte i diumenge sobre el cas del 8-M i pensaven què hi posarien en el seu lloc, a més d'escriure-ho i d'editar-ho. Sense comptar els columnistes que no han tingut més remei que reescriure els texts sobre la cosa, més els centenars de publicacions en xarxes socials que s’estan menjant amb patates.
A José Manuel Franco se l’acusava de “prevaricació administrativa”, un d’aquests delictes creatius o de fantasia que s’estilen últimament. Tampoc existeix el de “prevaricació informativa”, per moltes ganes que en tinguis ara mateix. Però els hi pots fer pam i pipa, que encara no és delicte.
