L’Ara és l’únic diari que té avui la sensibilitat de dir en la portada de la seva primera edició que ha caigut un aiguat de cal ample i ha deixat ben esbandits nombrosos municipis, especialment al sud del país. La resta —aquest diari també— estan avui en una altra pàgina: Els tres grups independentistes han pactat el text d’una resolució sobre la legitimitat del dret d’autodeterminació i reprovant la monarquia. El volen debatre al Parlament d’aquí a tres setmanes, malgrat que els membres de la Mesa i del Govern han estat amenaçats de responsabilitats penals pel TC si no s’abstenen de promoure la resolució. El text és menys agosarat que altres recents, com expliquen els titulars conciliadors de La Vanguardia. A més, aquest és un debat que la cambra repeteix des de fa anys, abans que el procés es posés en marxa, cosa que no explica ningú.
Però tant se val. Cap diari se sorprén que un parlament tingui taxats els seus debats per un tribunal ni que tot un TC tingui capacitat jurisdiccional per sancionar i multar. Fa riure una mica el to escandalitzat dels titulars de l’ABC i La Razón, que se serveixen d’aquesta iniciativa per castigar al govern espanyol, tot acusant-lo de donar aire a l’independentisme amb les seves vacil·lacions.
Pedro Sánchez ja no deu ni saber com empescar-se-les perquè el deixin en pau, una mica com el president Torra no sap com més dir que condemna la violència. És el mateix cicle infernal. Si no ho dius perquè no ho dius, i si ho dius perquè ho has de dir amb més convicció i si ho dius amb més convicció és perquè t’hi obliguen. Com aquelles pel·lícules de militars on el sergent fa cridar als marines “Senyor, sí senyor” cada cop més fort. —Condemni la violència! —Senyor, sí senyor! —CONDEMNI LA VIOLÈNCIA! —SENYOR, SÍ SENYOR! —CONDEMNI LA VIOLÈNCIA! —SENYOR, SÍ SENYOR! (Pots canviar la frase per “Renunciï a l’autodeterminació!” o altres i seguir el joc).
La bronca no s’acaba mai fins que el sergent se’n cansa. I aquests no se’n cansen mai. Fins i tot El País té un raconet de portada on destaca que la Generalitat no acusa als detinguts pels avalots d’aquests dies. —ACUSI ALS DETINGUTS! —SENYOR, SÍ SENYOR!
El Mundo —el nou Arriba del constitucionalisme— segueix mossegant amb ràbia la mateixa fusta des que el Suprem va publicar la sentència: És tova, havia de condemnar per rebel·lió, les condicions penitenciàries són permissives, etcètera. Cada dia descobreix una nova prova per confirmar que la sentència bona és la que ells haurien dictat. Ahir feia dir Jordi Sànchez que l'1-O sí era un cop d’estat. Avui s’exclama que Iceta reconeix que els presos podran sortir aviat. Cada dia té el seu afany.
Molt notable un detall de La Vanguardia, un xic en la línia d’ahir. Diu que “Foment insta Torra a revertir la situació”. Quina situació? És igual. La gràcia és que aquest titular prové de l’acte dels Premis Cecot —una altra patronal— on el que més es va sentir no va ser el brevíssim discurs de Josep Sánchez Llibre, el president del Foment (on “insta Torra…”, etcètera), sinò el d’Antoni Abat, el president de l’altra patronal (“Enyorem aquells que avui no hi poden ser, us volem entre nosaltres”, “aquest judici no soluciona res”, “l'Estat decep”) o els crits de “¡Llibertat! ¡Llibertat!” dels empresaris allí aplegats, dempeus. És la sordesa selectiva del diari imprès més venut de Barcelona.
