Les portades d’avui són un fenomen extraordinari, un miracle inimaginable, un prodigi colossal: la suma de totes (menys una) presenta un panorama gairebé perfecte de la substància d’aquestes eleccions. Habitualment, la suma de portades respon més aviat a l’acudit del dissenyador del Mini, Alex Issigonis: “Un camell és un cavall dissenyat per un comitè”. Avui és l’inrevés: la suma de totes les portades (menys una) retrata la cosa amb força precisió. Mai vist.
El següent paràgraf està escrit endreçant i editant lleugerament els titulars de les primeres pàgines d’avui (menys una):
Espanya se la juga (El Periódico) en clau catalana (El Punt Avui) aquestes eleccions generals. La campanya més aspra engega buscant el 40% dels indecisos (La Vanguardia). Arrenca amb l’avantatge de Pedro Sánchez (Ara), que només acudirà al debat que inclou Vox per fragmentar més a la dreta (El País, El Mundo), que és on es juga la batalla (La Razón) que decidirà la coalició de govern.
Aquest exercici també permet alguna altra combinació:
La campanya electoral més aspra engega buscant el 40% dels indecisos (La Vanguardia). Espanya se la juga (El Periódico) en clau catalana (El Punt Avui). La batalla també es juga a la dreta (La Razón), que ha de superar l’avantatge de Pedro Sánchez (Ara), que la vol fragmentar en només acudir al debat que inclou Vox (El País, El Mundo).
Menys una. La de l’ABC, on l’únic cert és la data —i la publicitat.
