La gràcia que tots els diaris obrin amb el mateix afer és que deixa veure quins titulen amb l’afany d’informar sobre els fets i quins ho fan amb la voluntat d’interpretar-los al seu favor. També permet veure les diferències d’estil que tant defineixen el caràcter de cada diari. N’hi ha que t’expliquen la mateixa cosa de forma més directa (l’Ara) o més solemne (El País), o més original (l'Avui); amb conceptes generals (La Vanguardia) o amb fets concrets (El Periódico). Avui pots fer la prova tu mateix.
El trident mediàtic de la dreta trona contra Pedro Sánchez impostant la veu. El president del govern espanyol no fa res diferent al que fan els governants que volen guanyar les eleccions: pirotècnia legislativa per a captar vots. En aquest context, et pot semblar que l’ABC ha fet una portada friqui. Una altra.
T’equivoques. Destacar que el govern espanyol celebra el 80é aniversari de l’exili del 1939 “imposant un logo republicà” té més mala onda del que sembla. Fixat-t’hi: de la mateixa manera que el món progre anomena col·loquialment “fatxes” a tots els que s’acosten a Vox (és a dir, Ciutadans i el PP), el tabloide monàrquic s’ha empescat aquest afer menor del logo per a qualificar de “rojos” als socialistes sense dir-los-ho directament. És un ambient ideològic que l’ABC domina bé i sap perfectament com descodificaran els seus lectors aquest missatge.
Aquesta campanya electoral —que, sap greu, serà llarga: fins a les municipals del maig— tindrà un dels seus eixos principals en enquadrar als uns com a “franquistes” (“neofranquistes”, en diran els més fins) i als altres com a “rojos”, en el context de la dèria per la unitat d’Espanya d’aquells i l’intent dels altres de fer veure que hi ha “una altra manera” de ser espanyol. Associar líders i partits rivals als nacionales o als rojos és un clàssic de la política espanyola i, de retruc, de la catalana, per bé que aquesta tingui sempre més varietat d'arguments.
Se’n diu “estratègia de la divisió” i consisteix a fer un home de palla amb la versió més radical de l’adversari —de l’enemic, més aviat— i espantar la ciutadania amb el retorn dels fanàtics del passat. Un cas conegut és aquell eslògan del PSC a la campanya del 2008 —“Si tu no hi vas, ells tornen”—, que presentava al PP com la dreta dura. Com a lema electoral era, si més no, acceptable, civilitzat.
Aquest 2019, però, la graduació dels crits de guerra electorals serà molt més alta. Uns acusaran als altres de voler vendre Espanya a l’independentisme i els altres als uns de voler ressuscitar l’Espanya franquista. La culpa sempre serà dels indepes, però. Etcètera. Qualsevol altra campanya que hagis conegut et semblarà un passeig per una platja assolellada.
Els diaris no poden fer això de la mateixa manera que els partits polítics. Seria una grolleria i se’ls veuria el llautó. I encara que se’ls vegi, proven almenys que no se’ls assenyali fàcilment. És el que avui fa l’ABC. Ànims, que només són tres mesos.