Només dues portades mantenen avui aixecada la bandera del sumari de l’Audiència Nacional sobre els CDR detinguts el setembre passat. Una és, esclar, la d’El Mundo, que parla del “comandament únic” dels CDR —és fàcil imaginar-se a qui apunta aquest diari—, i l'altra és la d’El Periódico, que ahir ja va donar el do de pit sobre aquest particular del bracet de l’ABC.
Ja fa dies que ningú s'hauria pogut adonar de res si el diari dels Moll hagués canviat la seva capçalera per una altra qualsevol de la dreta mediàtica. Faria el mateix efecte. En dies anteriors, fora d’una sobtada preocupació per la crisi climàtica, les portades d’El Periódico han esbombat amb energia tots els arguments que fa circular la campanya socialista: Sánchez reivindica “els catalans oblidats”, Sánchez “es posa dur amb l’independentisme”, Sánchez “acorrala” la república digital, Sánchez “veta una coalició amb el PP”, Sánchez “resisteix”, etcètera. Avui no. Avui baladreja que “el cas dels CDR tenalla Torra” —amb una foto del debat de candidates que només hi afegeix més confusió. El sumari de l’Audiència ve que cau… però què vols fer-hi? Quan tens ganes d’alguna cosa i la pots imprimir en una portada, doncs la imprimeixes i avall, que fa baixada.
La Vanguardia (molt bona la foto de portada) entra també en mode pànic amb l’ascens de Vox, un dia més tard que El País, que ja venia de cua d’El Periódico, el primer que es va alarmar amb el creixement electoral de la ultradreta. Arriben tots a l’hora dels senyorets. Tots els partits —fora de Podemos i els sobiranistes de tots els colors— fa dies que la passen aviam qui la diu més grossa per liquidar l’independentisme amb els diaris al darrere i ara es fan els amoïnats quan el personal conclou que, si aquest és el tema de la campanya electoral, més els val apostar per qui té el bastó més gruixut, que és Vox, esclar, com es veu al titular d'El País. No es podia saber.
