La Vanguardia, El Periódico i El País expliquen avui que el president Torra les va passar magres a les jornades del Cercle d’Economia a Sitges. Segons El Periódico, els empresaris “avisen” Torra del declivi econòmic català. Els altres dos coincideixen en el verb: “retreuen” a Torra que Catalunya “perd pes” (pes en el sentit d'influència, no és que el país s'aprimi) i també la “paràlisi de la Generalitat”. Els assistents tenen les seves raons per avisar i retreure, esclar. Els diaris, però, amb aquesta manera d’explicar-ho, deixen les coses a mitges, sembla que donen tota la raó als rondinaires, i encolomen la responsabilitat per l’aparent mal rumb de l’economia catalana a l’administració més impedida per a intervenir-hi.
Fa una setmana es va saber que el Govern havia complert per primer cop en un mateix exercici els tres objectius d'estabilitat fiscal –dèficit, deute i regla de despesa–, segons l'últim informe sobre la cosa del ministeri d'Hisenda. Amb aquestes dades a la mà, el vicepresident i responsable d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va tornar reclamar ahir mateix que el govern espanyol permeti a la Generalitat gestionar les seves finances “amb llibertat”. No haurà estat fàcil complir els objectius d’estabilitat fiscal. Només l’aplicació del 155 va suposar costos directes de 130 milions d'euros i costos per pèrdua, bloqueig d'operacions o endarreriments de més de 1.800 milions, com va explicar ahir el Col·legi d’Economistes.
També ahir es va saber que la inversió executada de l'Estat a Catalunya l'any passat es va situar en el 10,4%, la taxa més baixa des del 2015. La confiança en l’Estat espanyol com a actor econòmic a Catalunya no és gaire alta. Dimecres, a la jornada sobre el corredor mediterrani organitzada pel diari econòmic Expansión, el seu director adjunt, Martí Saballs, va demanar a ponents i públic que aixequessin la mà els que creguessin que el corredor estarà operatiu el 2021. Tothom es va quedar quiet i en silenci.
Tot això són només retalls de realitat de l’última setmana, sense cap afany d’exhaustivitat ni d’exonerar al Govern de les seves inaccions u omissions. Cap d’aquests fets va fer la sort d’aparèixer en portada. Comptat i debatut, això del Cercle ¿no serà una pressió més política que altra cosa, a la que els diaris esmentats s’hi apunten per afegir llenya a la foguera del relat “sobiranisme, caca”? Potser només és una badada, o un pretext per amagar que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha volgut arreglar la seva cacicada contra Puigdemont i Comín amb una de pitjor (cap diari ho destaca, fora d'El Punt Avui), o potser és que aquells tres diaris han anat a Sitges a hablar de mi libro.
