Aquest dimecres cal aplaudir El País, que ha gosat posar en portada al filòsof prussià Immanuel Kant (1724-1804), pare de la filosofia crítica i de l’idealisme –de la modernor, per fer-la-hi curta. Es veu que les autoritats de Kaliningrad (Калининград), ciutat on va néixer Kant (encara que llavors es deia Königsberg i no era Rússia sinó Prússia) volen batejar l’aeroport amb el nom del pensador, el seu fill més il·lustre, cosa a que s’oposen amb ferotgia grups nacionalistes russos. Quant de mal fa el nacionalisme, amigues i amics.
Parlant de nacionalisme, a l’altre costat del ring de la premsa impresa, El Mundo es va consolidant com el tabloide espanyolista més desacomplexat. Avui s’escandalitza perquè Pedro Sánchez vol modificar la constitució per a eliminar la inviolabilitat del Rei, que vol dir que seria responsable davant la justícia. Cada cop que es parla de modificar la constitució s’ho agafen com en altres temps els inmutables Principios Fundamentales del Movimiento, que son, por su propia naturaleza, permanentes e inalterables.
En la seva línia catastrofista, onda El colós en flames o El dia de demà, aquest diari diu que el govern espanyol “està en xoc”. Dimarts parlava de “l’hecatombe del PSOE”, fa cinc dies del “col·lapse dels serveis públics” a Catalunya, fa sis del “col·lapse de l’independentisme”, etcètera. D’aquí a 50 anys, els historiadors que s’ho mirin no entendran res. És com si cada dia s’acabés el món. Acabaran regalant un tranquil·litzant amb cada diari. És curiós com El Mundo trona d’indignació amb aquesta reformeta constitucional i no bada boca amb la reformassa que inclou el programa de Vox (liquidar les autonomies, entre altres), partit a qui fan la gara-gara perquè Sánchez fuera, elecciones ya.
El Mundo anuncia que demá, dijous, publica un suplement amb la constitució espanyola anotada para memoria de futuras generaciones. Copia una idea de la revista dominical de The New York Times del juliol de l'any passat, que va fer el mateix.
Be sure to pick up the @nytimes today for our first-ever print-only Annotated Constitution. Here's a sneak preview. pic.twitter.com/fNivqkjtOH
— NYT Magazine (@NYTmag) 2 de juliol de 2017
La Razón fa una portada evangèlica amb un joc de paraules entre les tres negacions de Pere (l'apòstol i primer papa) i les tres rectificacions de Pedro [Sánchez]. Quina gràcia, aquesta simpàtica manera de dir-li traïdor.
Les portades dels diaris delimiten el territori on es jugarà la partida política les setmanes que vénen. La tàctica de joc es basa en marcar a l’home a dos participants. D’una banda, als independentistes, als qui ja se’ls ha penjat la llufa d’haver despertat la bèstia neofranquista, i se’ls pressiona en tot el camp per a que aprovin els pressupostos del govern espanyol, com si fos el remei de totes les crisis. És curiós com s’amaga que les mesures estrella proposades als comptes –com l’augment del salari mínim– es poden aprovar demà mateix via reial decret.
L’Ara i La Vanguardia ho combinen tot en el seus titulars de portada. “Sánchez branda Vox per pressionar l’independentisme” i “Sánchez presenta els comptes i amenaça amb Vox”. El Periódico fa una cosa semblant, amb retòrica de duel del Far West. Si les coses van per aquí, a Vox no li caldrà moure ni una fitxa per emportar-se el paper protagonista d’aquest drama de terror: Pedro Sánchez i els diaris li donen tot fet, regalant-li la posició de dragó oficial de la política espanyola, un paper que els agrada d’allò més.
De fet, és el que passa. Ahir a El Mundo i avui a l’ABC, el líder de Vox insistia i insisteix: no volem càrrecs, no volem ser a cap govern. No fa gaire por, vénen a dir.
L’altre participant al que es marca a l’home és Ciutadans, per a que faci el favor de pactar amb la resta de la dreta a Andalusia per fer fora el PSOE de la Junta. Ahir se n’encarregava El Mundo, avui és l’ABC amb “El dilema de Rivera”. Com que sembla que els d’Albert Rivera pateixen d’escrúpols de beata amb els ultres, aquests dos diaris, per convèncer-los, fan servir la tècnica de presentar Cs com a element clau del canvi (vuelco histórico, etcètera) alhora que destaquen que els de Vox no demanen res i per això, Rivera, no n’hi ha per tant. Enrotlla’t i pacta.
