Les portades d’avui són més un anunci de les coses que vindran que no pas un resum de les que han passat. Són els primers capítols dels culebrots que seguiran els dies que venen. Un arrenca amb la decisió de la única autoridad competente de carregar-se la temporada turística, en imposar a qualsevol viatger una quarantena de 14 dies. Es fa estrany que cap diari hagi titulat “Espanya prohibeix el turisme”. Sí, és un títol amb un pèl massa de sal i pebre —però no és cap mentida perquè, de fet, és la conseqüència lògica de la quarantena—. Els paquets turístics típics són d'una o dues setmanes de durada… ja m’explicaràs qui els comprarà.
La decisió de confinar els viatgers es va prendre ahir, tard. Els periodistes no van tenir temps per reaccionar més que per anunciar la mesura. Les raons de la decisió són vagues i vaporoses. L'OMS no ho recomana i hi ha experts epidemiòlegs que la veuen inútil. La Unió Europea també s’ho mira amb estranyesa, perquè no encaixa amb els seus plans de desescalada, que presenta avui. El sector del turisme, naturalment, treu foc pels queixals. Representa un 15% del PIB —és una estimació: no hi ha dades del cert— i això és molta representació.
Un culebrot que comença avui també és la resurrecció d'Albiol a Badalona. Realment no havia mort, però ho semblava.
L’altre primer capítol que apareix a les portades d’avui explica que Pablo Casado s’ha desvetllat. Fins i tot ha presentat un pla propi de desconfinament que, no faltaria sinó, inclou posar diners a la butxaca de la gent i a la caixa dels negocis, exonerar d’impostos les empreses i alliberar algunes restriccions a la mobilitat, etcètera. Diu Casado que seria el que vol fer la presidenta Ayuso (ora pro nobis) a Madrid, cosa que no entenen alguns líders regionals del PP, que posen entrebancs a Casado.
La trama es complica quan Casado s’adona que una antiga nòvia, Inés Arrimadas, comença a fer manetes amb el seu rival, Pedro Sánchez, arran del que semblava una aventura ocasional en una pròrroga de l’estat d’alarma. Sánchez proposa formalment a Arrimadas per sortir. Alhora, l’home té una relació mig així amb una altra, ERC, que vol i dol, perquè la seva parella formal a Barcelona li fa morros, encara que ERC se’n voldria separar o, si més no, rebaixar-li el protagonisme. D’alguna manera, però, Sánchez sembla que aconsegueix embolicar tothom i fer compatibles dues relacions incompatibles. Entretant, Podemos, la parella oficial de Sánchez, hi fa més que al març i vol aprovar un impost als milionaris.
Se’n sortirà Sánchez de mantenir tantes nòvies i no comprometre's amb cap? Reaccionarà Casado a temps amb una alternativa? Resistirà el matrimoni amb Podemos? Es trencarà la parella catalana?
Tot això és mig broma, esclar, però pots pujar-hi de peus que les portades d’avui només són el capítol inaugural d’aquesta nova temporada de la política en temps de pandèmia —que és com la d'abans de la pandèmia pero amb tu tancat a casa.
