Les portades d’avui venen com les del dia següent a la grossa de Nadal o a la final de la Champions, però amb el desconfinament. Tothom sap què passarà però li agrada veure el marcador, la classificació, els punts, les medalles. Aquests últims dies han estat com una gran votació d’Eurovisió, un llarg minut de joc i resultat, amb la seva angoixa impostada i els nervis que provoca l’esperança del que ja entén què no li anirà bé però pensa que té encara una oportunitat, que hi ha una escletxa, que pot sonar la flauta i canviar la seva sort.
El panorama de les portades és una mica trist. Aquest espectacle de quin territori supera la Fase Zero, aquesta mena de concurs sociosanitari entre autonomies —Operació Pandèmia, MàsterVirus, Els Jocs del Desconfinament…—, dissimula afers més decisius.
La ciutadania ha estat tancada dos mesos, restringits els seus drets bàsics, sense gaires explicacions. Als incomplidors se’ls ha aplicat la “llei mordassa”, que permet sancionar la desobediència o la negativa a identificar-se amb multes d’entre 601 i 30.000 euros. Només al País Valencià —per no parlar de Catalunya, que no es digui—, des del 15 de març, primer dia de l'estat d'alarma, s’han aixecat unes 110.000 denúncies, cent vegades més que en tot el 2018. Aquell any van ser 954 multes, que van aportar 593.683 euros a l'erari públic, gairebé 600 euros per sanció. Si es manté aquesta proporció, els dos últims mesos de multes generaran un ingrés de 66 milions en càstigs —atenció, només al País Valencià. De tot això, a les portades no se’n canta ni gall ni gallina des de fa dies.
Un altre afer del que fa estona les portades no se n’ocupen: els tests. El confinament és l’únic remei per reduir els contagis i alleujar els hospitals mentre no hi ha dades sobre ni remei farmacològic a la pandèmia. El remei trigarà. Però les dades provenen dels tests. De fet, els territoris que entrin en Fase 1, segons el pla oficial, haurien de rastrejar als que estan/han estat en contacte amb un positiu i enviar-los de quarantena. La única autoridad competente no ha dit com posarà en marxa el mecanisme o procés de rastreig. Realment se’n fan, de tests? Les portades no diuen res.
Tot això sense parlar de la crisi econòmica i social que seguirà a la sanitària. Aquí Espanya té molt mala peça al teler. D’això ja en parla el director a l’editorial, però. Llegeix-lo aquí (si vols).
D’aquí a deu o quinze dies entrem en la ronda de classificació per a la Fase 2, a més de l’emocionant repesca dels territoris que no se n’han sortit d’entrar aquest dilluns a la Fase 1. Segueixin concursant!
