L’efecte que fan les portades d’avui és que tot està agafat amb fil d’embastar, que s’improvisa més que no es pensa i planifica i que les úniques certeses són tres. La tercera, els 410.000 milions del Fons Europeu d'Emergència sobre els que es discuteixen els estats de la UE. La segona, la fallida gestió de la única autoridad competente —especialment del Ministeri de Sanitat— en les decisions més elementals, com prova l’escàndol dels tests. La primera és… La Gran Certesa: la xifra de contagis i morts s’enfila sense aturador a Espanya i també a Catalunya.
La notícia principal és que el govern espanyol ha restringit, gairebé prohibit, els acomiadaments definitius. Una decisió d’aquest calibre, presa a cuita corrents, sense coneixement ni debat amb els agents socials ni temps per fer alguna xifra, sembla sospitosa de ser una distracció per a no titular que s’han de tornar 650.000 tests de coronavirus inservibles i que fa una setmana que no es fan les proves que calen. Fer proves, proves, proves —tenir informació, vaja— és la primera gran mesura per atacar la pandèmia. És el que assenyala l’Ara al seu títol principal, que no s’ha deixat entabanar per la pirotècnia dels acomiadaments.
La segona gran mesura és agreujar el distanciament social, en especial el confinament de les persones, com demana el Govern de la Generalitat fa dues setmanes amb tota la força dels científics al darrere. Sembla que el govern espanyol ho ha entès i agafarà aquest camí avui o demà. Tampoc no se’n parla gaire a cap portada. Unes estan entretingudes en deixar en bona posició al govern espanyol —El País, avui, fent de Pedro Sánchez un heroi europeu i un patriota espanyol— i la tuna mediàtica de la dreta, al contrari, aprofitant el moment, mesquinament i roïna, per etzibar-li una coça al presidente i espantar la gent.
A Espanya, ahir, el coronavirus matava una persona cada 32 minuts —i no es fan proves. A Espanya hi ha vora de 10.000 sanitaris infectats —vol dir que no disposen de la protecció adient. Però si esperes llegir això en grans titulars a les portades, agafa’t una cadira.
Almenys tres diaris (La Vanguardia, El País, La Razón) han tingut l’esperit de triar la foto del dia, potser de la setmana: la imatge del Papa Francesc, sol, a la plaça totalment buida de Sant Pere del Vaticà, beneint el món amb l’Eucaristia, davant de ningú però seguit per milions i milions en la distància digital. Si Francesc volia explicar què és la fe per a un cristià, ahir en va donar tota una càtedra viva, històrica, inoblidable.
