Avui és un dia per a explorar —potser per comprovar— el “fet diferencial” en les portades. Mentre els diaris de Barcelona es posen en mode pànic perquè les previsions econòmiques globals de l’OCDE són pessimistes, els de Madrid entren en campanya i el pronòstic és que continuïn així fins les properes eleccions generals. Són dues maneres d’ocupar-se dels ciutadans. Uns es miren la lluna i altres el dit.
L’OCDE és el club que aplega les economies més pròsperes del món i els seus càlculs no són cap broma. Les portades estan justificades. També és dia d’adonar-se dels estils de presentar la mateixa notícia. La Vanguardia ho fa destacant el fet cru, amb una actitud més flegmàtica: calma, calma. El Periódico, per la seva banda, ho explica per la vessant més popular, marca de la casa, amb un bon cop de puny a la mirada del lector. L’Ara es queda entremig de l’un i l’altre: esmenta l’OCDE (què?) però, en un estil més conversat, parla de “frenada”, que és el moll de l’os de la cosa perquè, en general, tendim a veure amb respecte unes sigles, les que siguin, associades a la marxa de l’economia. Tres texts diferents i una sola notícia veritable.
A la premsa de Madrid tot es presenta en to més especulatiu i cridaner. Són tot de coses que encara no han passat però que si s’esdevenen... ui! “Errejón estudia”, diu El País. “Sánchez maniobra”, s’alarma El Mundo. “Barons del PP exigeixen”, proclama La Razón. De tot el que es diu no en saben res no sabem del cert, però tot són possibilitats, conspiracions i sospites que faran bullir olla de les tertúlies de ràdios i teles aquest matí i, ja se sap, qui tertúlia passa, dia empeny.
