Hi ha mar de fons al PP. La Razón fabrica la seva portada amb un tema ben propi en promocionar el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, com a alternativa a Pablo Casado. És un afer que fa mesos que cueja, amb algun moment estel·lar, com el Foro Atlántico de La Toja, on Feijóo va lluir d’estadista. Per al kommentariat conservador civilitzat —una faixa ben estreta de territori— Feijóo és algú que pot fer sortir al PP de l'atzucac on el va deixar Rajoy i en el que Casado no ha fet més que endinsar-s’hi, devorat entre Ciutadans i Vox. Alhora, Feijóo també és l’home que es va esborrar de la contesa per la presidència dels populars que es jugaven Casado, Sáenz de Santamaría i Cospedal. Ara va de veres o només és un bluff de La Razón, diari rajoyista per excel·lència?
Cal sumar a aquesta canonada de La Razón un tret d’El Mundo: el PP basc desafia Pablo Casado emparant-se en Alfonso Alonso, exministre de Rajoy i defensor, com Feijóo, de l’anomenat “gir al centre” (no riguis!). Ara aspira a presidir el partit a Euskadi. El Mundo presenta la cosa amb un deix de disgust. Bon senyal. Aquest diari mai ha paït gaire bé això del “gir al centre” (que no riguis!) i ha fet de motor mediàtic incansable dels pactes de la triple dreta o trifachito —com fa avui en la peça d’opinió que destaca en portada.
Per acabar el repàs de les convulsions internes al PP, El País explica que els sectors hípernacionalistes —Cayetana Álvarez de Toledo enmig de totes i tots— se les tenen amb els peperos moderats. La causa és el rescat com a assessors i etcètera d’alguns camarades de l’aznarisme. La setmana passada era Miguel Ángel Rodríguez i ara són Gabriel Elorriaga, Pilar Marcos i Alfredo Tímermans, vells factòtums de la FAES. Atenció al PP, que no estaba muerto, que no, que no.
Mobile i mediador
Matarà el coronavirus al Mobile d’aquest any? Al pas que va, la malaltia farà més víctimes fora que dins la Xina, el país on s’ha originat, que oficialment compta un miler de morts. El cas és que Amazon s’ha afegit a Huawei, Nvidia i Ericsson, empreses que no vindran a Barcelona per por que el virus s’encomani als seus delegats. A aquesta altura, la notícia deixa de ser quines firmes acudiran al Mobile. Interessa més saber què dimonis farà l’organització de la fira per passar el tràngol. Els diaris encara no en diuen res.
D'altra banda, si això que diu El Mundo es cert —que el govern espanyol promou l’arquebisbe de Barcelona com a president de la Conferència Episcopal Espanyola—, és un senyal clar que la Moncloa té interès real en abordar el problema català (o espanyol). L’arquebisbe va mediar, sort of, entre Puigdemont, Junqueras i Rajoy els dies previs a l’1-O. És l’home del papa Francesc a Espanya —ja ho vam explicar per aquí— i la tradició vaticana de mediació en embolics i enrenous d’allò més envitricollat ja fa uns quinze segles que dura. Hi tenen la mà trencada. Serà Joan Josep Omella el mediador amagat a la màniga? Quis scit?
