Semblen dos afers diferents i en el fons és el mateix. La trencadissa provocada per Vox en el bloc de la dreta, d’una banda. De l’altra, el joc de nervis entre el PSOE i Podemos, aviam qui és el primer que afluixa. Com sigui, tot es queda parat, sigui al govern espanyol, sigui a les comunitats autònomes on es cuinen els pactes que resultaran en el seus governs. L’efecte que fan les portades d’avui és que tot torna a la casella de sortida… llàstima que en política mai hi ha casella de sortida, menys encara la possibilitat de retornar-hi.
El comentari avui seria senzill si els diaris es captinguessin com s'espera. Els de la dreta haurien d’anar tots a l’una assenyalant la incapacitat de Pedro Sánchez de pactar algun suport que encaixi amb el seu pla de prescindir dels independentistes peti qui peti. Al final del dia resulta que l’únic grup que no li ha negat els vots és… ERC. Doncs només El Mundo va per aquí. L’ABC ha decidit fer una portada salomònica, repartida entre l’afer Vox i l’afer Sánchez, potser una decisió sensata a la vista del sidral. La Razón es preocupa perquè la ruptura de les dretes no afecti al tripartit andalús —almenys aquest és el missatge que envia, en destacar la tranquil·litat del president de la Junta d’Andalusia. Seva és la troballa del dia, en anomenar “investidura kamikaze” la intenció de Sánchez de presentar al Congrés la seva candidatura sense tenir al sarró els vots d’Iglesias.
El País —com El Punt Avui— opta per destacar la crisi dels partits de la dreta i deixar en un retall l’altra crisi, la incapacitat de PSOE i Podemos de posar-se d’acord. Serà que volen presentar aquest últim cas com una mera representació teatral i demanen paciència? Pel que diuen l’Ara i El Periódico, sembla que no és així… La Vanguardia tira pel dret —li hauria anat de meravella el concepte d’“investidura kamikaze” per salpebrar la primera pàgina. Quin moment, tothom barallat amb tothom i cada diari triant entre dues guerres.
