El Punt Avui recorda amb un parell de paraules (“Mil dies”) quin és l’estat de la democràcia espanyola, una que manté empresonats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la llibertat dels quals ha estat demanada per gairebé tota quanta institució internacional entén de protecció efectiva de drets i d’una justícia justa. És l’únic diari que ho fa i, ni que fos per criticar-ho o complaure-se’n, fa pena que un esdeveniment tan significatiu passi desapercebut, ignorat a les portades de la resta de diaris, especialment dels catalans.
Què hi farem. Un país on el diari de referència justifica en un subtítol la prohibició de votar a alguns malalts de covid-19 perquè només són 161, doncs tu diràs. Estaria bé saber a partir de quina xifra d’individus s’ha de protestar quan arrabassen un dret civil tan nuclear com el del sufragi —o la llibertat d'expressió, com als Jordis, que només són dos. El cas és que aquells 161 no podran valorar a l’urna si el govern (en aquest cas el basc) que els ha arrabassat el vot té o no la seva confiança. Cap diari se’n queixa gaire ni li sembla escandalós fora de La Razón, amb un titular un xic astracanada. Beh, si només són 161, per què ens n’hauriem de preocupar?
També estaria bé saber en funció de quines condicions o afectacions individuals és admissible la supressió del vot. Tens una casa negra? No votes, per manca d’empatia estètica. Tens un cotxe de segona mà? No votes, perquè no contribueixes a moure l’economia i, segurament, contamines més. Ets indepe? No votes, perquè per a què si no t’interessa Espanya.
Esclar que tot això és mig hiperbòlic. Però explica moltes coses del país que sigui més fàcil prohibir el vot de 116 malalts i no portar-los l’urna a casa, amb totes les precaucions, per demostrar-los a ells i a tots que de votar no se n’escapa un fàcilment, que és l’acte més valuós de participació política i que el país és capaç de fer qualsevol cosa per sostenir aquest dret. Potser sona exagerat comparar aquesta prohibició fàcil i comodona amb la presó cruel dels Jordis. Potser no i resulta que una i altra provenen de la mateixa mentalitat insensible. Amb permís del rei emèrit, esclar.