Un clàssic dels diumenges. La meitat del que publiquen els diaris d’avui és material que s’ha cuinat la setmana que s’acaba. És habitual que aquestes pàgines es tanquin el divendres —un dia infernal a les redaccions dels diaris del món sencer que surten set dies per setmana, perquè una part del que es publica el dilluns també es tanca el mateix divendres. Als diaris del Brasil, del divendres en diuen pescoção, que ve a ser una cosa així com “la clatellada”. El risc és que el dissabte sigui un dia pla i no et deixi res per obrir la portada. Ahir va ser un d’aquells dissabtes. Així doncs, les portades d’avui són un xou de matèria freda.

Però com una portada és un seguit de decisions que s’imprimeixen, fins i tot aquestes portades mig descongelades serveixen per llegir què tenen pel cap els caps de redacció que les editen. Així, avui es podria fer la interpretació que La Razón i l’ABC són diaris vells de cap i sense imaginació. L’un entrevista un exministre de trajectòria tristíssima —sembla que hagin passat vint anys— amb l'afany d’escombrar sota la catifa la brossa que va deixar el seu mandat. No és estrany, atès que el director del diari —i comissari honorífic—, en va ser company de govern. L’altre perquè encara va remenant l’episodi desmanyotat de l’embolic entre el ministre Àbalos i Delcy Rodríguez, la vicepresidenta de Veneçuela, aprofitant l’avinentesa d’un enèsim viatge de l’expresident espanyol Rodríguez Zapatero a Caracas. Són rampoines del passat que no valen ni el preu del paper en que s’han imprés. No fan ni per un quart d’escàndol.

La resta, igualment mancats de notícies, almenys fan l’esforç de proposar alguns afers de present i futur —i altres d’una creativitat desbordant. La Vanguardia publica una enquesta que no li deu fer gràcia; El País anuncia que la llei de l’eutanàsia s’aprova aquest any; El Mundo explica els desitjos del PP de reabsorbir Ciutadans; l’Ara avisa de la indústria que creix al voltant de la maternitat artificial… El Periódico es desperta tard i, amb poca traça, repeteix el conte dels pagesos empobrits pels especuladors despietats de la cadena de distribució i comercialització d’aliments, etcètera. I no saps el pitjor: els diumenges ensopits informativament pronostiquen un dilluns encara més trist —malgrat Hollywood i els Oscar.