Avui és un dia agraït per la nigromància de comentar primeres pàgines: només cal aparellar-les per desmuntar el relat que ens volen vendre. Som-hi. La Vanguardia i El Periódico ometen que Ada Colau és alcaldessa gràcies als vots de Manuel Valls —el diari dels Moll ho maquilla al subtítol com a “suport extern”. És una omissió curiosa, doncs és tracta d’un fet molt noticiable, potser el que més.
D’entrada, perquè sense aquests vots seria alcalde l’Ernest Maragall. De sortida, per l’estranya aliança entre els representants de l’establishment i els de “la gent”. Ada Colau i Joan Subirats —l’ideòleg dels comuns— van parlar ahir de “polítiques valentes”. Segurament la primera ha estat sumar els vots de Valls, que és als antípodes ideològics.
Sigui com sigui, de tot això la portada de La Vanguardia no en diu ni ase ni bèstia. El Periódico ho camufla ("Colau & Collboni"; i Valls?). A més a més, ambdós diaris trien unes imatges d’allò més institucionals. El diari dels Godó en publica una de l’alcaldessa somrient que bé serviria com a fotografia oficial, d’aquelles que es pengen a despatxos i oficines municipals.
Els titulars tenen el to d’aquells reportatges amables de l’¡Hola! —amb una flaire futbolera, però: “Colau renova per Barcelona”, titula. “Renova”, com volent dir que ha estat decisió de la mateixa Colau quedar-se d’alcaldessa, a l’estil de Griezmann l’any passat, quan va triar renovar a l’Atlètic de Madrid. Al subtítol afegeix que Colau governarà amb el PSC després d’obtenir 21 vots “en un ple tens i emotiu”. Ui sí, tens i emotiu. I els 21 vots, d’on surten? La suma de PSC i comuns fa 18. I els tres que manquen?
Fa un efecte un xic ridícul pretendre dissimular la deliberada cessió dels tres vots de Valls, els necessaris —ni un més ni un menys— per fer-li la majoria a l’alcaldessa. Prou bé que en coneixen l’entrellat. El mateix diari ho va proposar el passat dia 27. Si fins i tot es podrien penjar la medalla! Quanta humilitat. Aviam, què hauries pensat al seu dia si els diaris t’haguessin escamotejat que Batasuna va prestar tres dels seus sis vots al parlament basc per permetre l’aprovació del “pla Ibarretxe” o, més recentment, que la CUP va cedir dues abstencions a Carles Puigdemont, just el que li convenia per ser investit President?
Naturalment, tampoc conten que un regidor, cap d’un dels grups municipals, de nom Joaquim Forn, ha arribat de la presó escortat per la policia, que se l’ha tornat a endur a la garjola per la porta del darrere un cop feta la foto oficial del consistori ja constituït. El mateix Subirats l’ha qualificat de “pres polític”. Silenci a La Vanguardia i El Periódico, que no surti fum per la xemeneia. No té ni cap ni peus. Sobta tant que algú podria preguntar-se raonablement si aquests dos diaris van assistir al ple de constitució de l’Ajuntament de Barcelona o si van veure TV3, que el va retransmetre en directe. En fi. Així són aquelles portades. Així han decidit que havien de ser. D’aquí a uns anys, els historiadors de la cosa que se les trobin potser quedaran desconcertats.
Afortunadament, també trobaran la portada de l’Ara, on els textos i la foto —quin moment!— els ajudaran a omplir les omissions deliberades dels altres dos diaris.
A la premsa de Madrid passa el mateix. L’exercici de comparar portades el pots fer tu sol. Aquí el joc és entre la dreta mediàtica (El Mundo, l’ABC, La Razón) i El País. Els tres primers fan desaparèixer els pactes amb l’ultradreta de Vox i et volen vendre la moto que el PP i Cs (“el centredreta”, segons l’ABC) ha ressuscitat (“fortifica el seu poder municipal”, diu El Mundo), cosa que els hi permet ser “el contrapès de la Moncloa” i a Pablo Casado “recuperar el comandament”, com explica La Razón. Compara aquestes fantasies èpiques amb la informació —i la fotografia— de portada d’El País, que els desemmascara. Què volien encobrir? És tan infantil que fa riure. O plorar, perquè n’hi ha que s’ho creuran i tot.
