Portades 'win-win': Contra Podemos i contra Torra

Les portades de Barcelona tenen el cor trencat entre el desori del confinament fallit —la jutgessa no ha ratificat la resolució del Govern— i les eleccions basques i gallegues, que es poden resumir en que, amb una baixa participació, els ciutadans han reforçat els partits que ja manaven, la coalició de govern espanyola n'ha sortit molt escaldada per la banda de Podemos, i Pablo Casado al PP veurà qüestionada la seva estratègia de la confrontació. A l’editorial ho tens explicat amb detall.

Les portades de Barcelona són més fredes amb les eleccions. Només La Vanguardia ensenya la poteta en elogiar “la via pragmàtica” de Bildu (Bildu!), que vol ser un cop de colze còmplice al lector en direcció a ERC. És còmode perquè pots dir abertzale, que no se sap bé què vol dir però que sembla que, i no cal fer servir la paraula “independentista”, que fa venir esgarrifances només de pensar-hi.

Les portades de Madrid, amb més o menys intensitat, aprofiten per reblar el relat que Podemos és un llast: a més a més de comunistes, no sumen electoralment. Aquesta és la narrativa general, inclosa la d’El País: Els de Pablo Iglesias són el gran obstacle per al Pacto Nacional, el que Felipe González en deia “la coalición incómoda”.

Als diaris de la dreta madrilenya se’ls veu més il·lusionats amb la majoria absoluta de Feijóo, que representa el sector del PP a qui no agraden les conxorxes amb Vox i Ciutadans, allò del España Suma que s’ha fotut de lloros al País Basc. Feijóo és més del “gir al centre” i ha fet campanya sense el logo ni el nom del partit ni Cayetana. Fins i tot l’aplaudeix El Mundo, a qui sí que li agraden aquelles conxorxes. Semper fideles, l’ABC i La Razón, han promocionat l’estratègia del gallec des del contuberni del Foro Atlántico de La Toja i avui estan alegrois. Lògic. Ara els falta trobar qui pot exercir de Feijóo a Madrid, perquè ell mateix no fa pinta que hi vulgui anar. Atents a aquests diaris els dies que venen.

Confinament que ja no hi és

Els diaris de paper no han pogut recollir la decisió de la jutgessa sobre el confinament extrem de Lleida i el Baix Segre, que es va saber prop de la una de la matinada. Ni els dos diaris de Lleida ho porten, com pots veure a sota: les seves queixes en primera pàgina ja no tenen sentit. Els diaris que es miren el Govern per l’ull esquerre ho deuen lamentar. Des de fa uns dies, els rebrots de Lleida els han donat molt de joc. Se sap que ara el virus ja no lo paramos unidos, com deia la propaganda que pagava el govern central a les pàgines d’aquests mateixos diaris, que llavors tenien una altra sensibilitat pel que fa a l’estat d’alarma, la gestió centralitzada de la pandèmia i etcètera.

“Mentre hi haurà campanya de fruita no hi ha res a fer. Molta gent va amunt i avall, de finca en finca, de central [hortofrutícola] en central. Viuen als albergs en les mateixes condicions que anys anteriors. No són dolentes però no són les adequades per la situació actual. Impossible controlar la propagació”, explica un exportador veterà.

Els municipis confinats són a l’epicentre de la collita de fruita, a la qual encara queden un parell de mesos ben bons i ha de saltar a altres comarques fruiteres a Ponent i fins a l’Empordà. “Com ho han gestionat fins ara és pel que se’ls pot demanar responsabilitats. Tots sabien que vindrien 30.000 persones a treballar a la fruita i no han fet res. Ni allotjaments, ni quarentenes preventives ni res… Han tingut des del març per organitzar-ho i no ho han fet”, afegeix l’exportador. Des del març, en temps de la única autoridad competente. Aquí hi ha llenya per a tothom. Però bé, en cas de dubte, la culpa és de Torra. A Torra lo paramos unidos.