Felip VI va demanar ahir “fe i confiança” en presentar la campanya Spain, for sure (Espanya, esclar que sí), per atraure turistes i inversors estrangers. L’acte va aplegar un grapat d’espanyoles i espanyols de bé, inclosos tres ministres tres, els presidents de la patronal CEOE i de la Cambra d’Espanya, i professionals que no volen presentació: els esportistes Pau Gasol, Andrés Iniesta, Fernando Alonso, Rafa Nadal, Teresa Perales, Carolina Marín i Edurne Pasaban; els cuiners José Andrés, Ferran Adrià i els germans Roca; la banquera Ana Botín; el metge Valentí Fuster; la cineasta Isabel Coixet i la balladora Sara Baras. Tota una representació del país. El Rei, molt fi, també va dir que “travessem temps molt difícils, temps durs marcats pel dolor i la lluita contra un enemic invisible…” i va reblar el parlament amb energia: “No oblidem mai que tots plegats, amb realisme i coratge, sabrem tirar endavant”. T’ho miris com t’ho miris, un discurs remarcable.
Ves per on, aquest acte amb tot de figurasses no surt a les portades. Potser el motiu és que el sector turístic no està gaire per romanços i ha fet notar la seva emprenyada amb el pla de suport de 4.250 milions anunciat amb trompetes i timbals pel govern espanyol. Fa tard i és poca cosa, diuen els empresaris.
Una situació així complicava molt la confecció de les portades. Què fas? Poses els al·leluies del Rei per pescar visitants al costat de l’emprenyada del sector turístic que ha de rebre i atendre aquells mateixos visitants? No farem quedar malament el Rei? No serà una pèssima publicitat? Què pensaran els ambaixadors i diplomàtics, els corresponsals estrangers? Etcètera.
Així que cap portada parla de l’acte fora de La Razón en un peu de foto. El tabloide monàrquic ABC, que ha tronat en unes quantes portades-postal contra la desatenció del govern al sector turístic, ha pres la salomònica (i sorprenent) decisió de no donar res i surt amb un material vell sobre el mal recompte de morts de la pandèmia. La Razón publica la reial foto, sí, però per il·lustrar una conspiració contra la monarquia que es treu de la màniga. És la que fa tres aquest any, sigui dit de memòria i comissions saudites de Joan Carles I a banda. El País obre explicant que el màxim òrgan assessor del president del govern en defensa i seguretat va menystenir el risc de pandèmia. No és gran cosa perquè això va passar el 4 de març, data en que gairebé tothom a tot el planeta menystenia el risc de pandèmia.
La portada més graciosa és la d’El Mundo, que prova de combinar els dos afers. S’obre amb l’emprenyada del sector turístic perquè, obvi, els motiva més fer mal al govern espanyol. Per estalviar-se la dissonància amb la cosa reial, publica la foto dels reis en l’esmentat acte però no hi fa cap referència. La fa servir per il·lustrar l’exclusiu article de Mariano Rajoy ensabonant Felip VI. A l’acte hi al·ludeix amb un titular elíptic i heroic que tant se val quan el llegeixis: El Rey se vuelca en restañar la imagen de España. Almenys ho van provar.
Els diaris de Barcelona, fora d’El Punt Avui, sacrifiquen tots el Rei i donen en portada el pla de 4.250 milions. Salut i pessetes i la resta són punyetes. A La Vanguardia surt petiteta la informació de la poca fe i confiança dels empresaris turístics, com per no ferir la reial iniciativa. L’Ara fa el mateix. El Periódico, en canvi, hi dona volada amb una bona promoció a sota de la capçalera, però remarca al subtítol que els empresaris estan que fumen en pipa i ho explica: la meitat dels milions són en criticats avals de l’ICO, és a dir, deute. En fi, que el Rei no ven.
