Les portades d’avui ja les havien fet ahir, almenys els diaris del trident andalús. Ahir et deien que el PSOE reeditaria el “pacte Frankestein”, com en diu La Razón, que li ha manllevat el concepte a Ciutadans, partit que ha votat la meitat del coi de decrets-llei que ahir va aprovar la diputació permanent del Congrés —el, diguem-ne, vehicle de substitució de la cambra, dissolta, fins que les eleccions no la renovin. Això és el que irrita l’ABC, El Mundo i La Razón, que desinformen deliberadament perquè els independentistes van votar amb el govern de Sánchez alguns decrets i a d’altres s’hi van oposar o abstenir. Que no van votar en bloc, vaja. Però com aquells diaris ja havien tancat ahir el relat del que havia de passar avui… doncs han fet un sostenella y no enmendalla tan d’aquell país.
El tema no és aquest, però. El Periódico s’esforça avui amb aquests tres (i El País, encara que no ho du en portada sinó en pàgines interiors) en salvar al coronel De los Cobos, l’oficial de la Guàrdia Civil que va dirigir sobre el terreny la repressió —a garrotades físiques i informàtiques— del referèndum de l’1-O. Ho fan torçant el testimoni al Suprem del comissari dels Mossos, Ferran López, que ha deixat en evidència l’operació de culpabilitzar la policia catalana que duen a terme els comandaments i agents dels cossos de seguretat espanyols que han declarat. López ha dit, en resum, que l’operació era conjunta, de manera que els de les garrotades —les “no-càrregues” policials— van anar per lliure, passant de l’ordre de la jutge, i ha afegit que l’operació “es va trencar” arran de l'actuació del CNP i la Guàrdia Civil. La dissonància entre ambdós comandaments és tan colossal que l’advocat del conseller Forn ha demanat un acarament.
La part més favorable
Els diaris del 155 (La Vanguardia inclosa), però, privilegien el testimoni del comissari per on més poden protegir a De los Cobos et al: que els comandaments dels Mossos havien avisat que la situació al carrer era molt tensa i que, en resposta, Puigdemont els va dir que si hi havia violència declararia la independència —com ja havia explicat el major Trapero. Violència n’hi va haver, sí, com es veu als centenars de vídeos i fotos de la jornada, però tothom sap d’on venia. És curiós com per cada testimoni d’algun agent que declara haver patit “violència”, hi ha vídeos que ho desmenteixen i que, de moment, no se n’hagi vist cap que mostri la “violència” de la que ara es declaren víctimes.
El Mundo és el més mentider. Des de sempre prova de presentar els líders independentistes com a personatges violents. “Puigdemont esperava un 1-O violent per a declarar la independència”, titula, atribuint aquesta afirmació a Ferran López, que no ho va dir així ni literalment ni figurada. Al marge que una esperança no és un fet —que ho diguin els que compren loteria, sinó—, no hi ha cap declaració del president a l’exili en aquest sentit, mentre que són desenes les que va fer en contra. Són fets senzills, fàcils de trobar en qualsevol cercador. Si Puigdemont esperava un 1-O violent, el va tenir, però no en el sentit que fabrica El Mundo, sinó en el que li van donar De los Cobos et al, com tothom va veure. Encara ara ho pot fer —excepte si ets a la sala del Suprem, on sa senyoria, el president del tribunal, no ho permet. Amb la vènia eh. La mateixa vènia que cobreix els ulls els diaris —fora de l’Ara.
(Atenció a la foto del debat de La Vanguardia, en el millor estil Eurovision o final de desfilada de models d'una Fashion Week. Posats a buscar tres peus al gat, fa gràcia com la marquesa de Casafuerte, Cayetana Álvarez de Toledo, dona l’esquena a tots els altres candidats. Alerta, perquè encara algun/a columnista de la casa en pot fer dues pàgines d’interpretació per l’edició de diumenge que ve).
