La Vanguardia i l’ABC celebren avui a les seves portades una "nova" proposta, patrocinada per Felip VI, per a treure Espanya de l’atzucac polític en què viu des de fa quatre anys. La proposta, que ja escalfa per la banda, és que PSOE i PP governin plegats. No està tancada: pot prendre la forma d’una Gran Coalició a l’estil alemany o de govern en solitari d’un dels partits previs “pactes d’Estat” en “afers fonamentals”, etcètera. Una mena de nou Pacto de El Pardo que posi al dia el turnismo del segle XIX, que tantes alegries i prestigi va donar a Espanya, almenys als seus cacics, malgrat que acabés com el rosari de l’aurora —militar, por supuesto.
Els encarregats de fer sortir aquesta idea al camp han estat Felipe González —que, agosarat i tot, ha parlat d’una reforma constitucional— i Mariano Rajoy —que s’ha oposat a l’aital reforma— en una mena de tertúlia de dues hores (dues!) entre els dos orquestrada a Galícia pel Foro La Toja-Vínculo Atlántico, que era el primer cop que es reunia. Els ha moderat l’advocada Míriam González, que —i això no té cap importància— és la parella de l’exlíder liberaldemòcrata britànic Nick Clegg.
Aroma de Deep State
El Fòrum l’ha inaugurat el rei Felip VI amb un al·leluia sobre els grans progressos d’Espanya y lo que te rondaré morena. El tancarà avui Pedro Sánchez. Hi han assistit 200 empresaris, directius i polítics. Conèixer-ne alguns ajuda a saber de què va la cosa. L’encarregat i paganini del Fòrum és Amancio López Seijas, amo del grup hoteler Hotusa. Presideix la cosa l’exministre del PP Josep Piqué, i la vicepresideix Antón Costas, expresident del Cercle d’Economia. Entre el públic: el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, i el president de les Cambres de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet. També Josep Antoni Durán Lleida, entre altres ex, com l’exministra Trinidad Jiménez (PSOE, ara a la cúpula de Telefónica): l’exvicepresidenta del Congrés, Ana Pastor (PP); José Luis Ayllón, exsecretari d’Estat de Rajoy i exdiputat per Barcelona; Ramón Jáuregui (PSOE basc), i José Luis Álvarez-Pallete, president de Telefònica. Tot un esdeveniment amb l’aroma fort i els colors intensos del Deep State.
De Catalunya, en dues hores, els dos caps de govern emèrits han tingut la bondat de dir que es mereix el 155 “per la deslleialtat del seu Govern”. I prou. Però se’ls ha entès tot.
La iniciativa, posada a l’aparador amb força per La Vanguardia i l’ABC, ha estat rebuda més fredament a les portades de la resta de la premsa constitucional i dinàstica. Mentre l’ABC destaca la comparació de Felipe i Mariano amb Winston Churchill —és d’una gran modèstia: pensa que Churchill només va guanyar la Segona Guerra Mundial—, El País i El Periódico ho publiquen en un racó. La Razón ni ho esmenta.
Amenaces al Parlament
Mentre arriba aquest futur lluminós, la realitat s'ofereix amb cruesa. Alguns diaris destaquen en portada les amenaces del govern espanyol al Parlament per via del ministre d’Agricultura i Administracions Públiques en funcions, el senyor…, el senyor… (com es diu?). Bé, tant se val. L’Ara fa un titular molt remarcable (“La Moncloa posa Torrent sota vigilància del TC”), doncs destaca la qualitat de la separació de poders a l’Estat espanyol, i explica el sentit de la reforma del Constitucional aprovada pel PP l’any 2015, enmig de grans protestes del PSOE. En convertir-lo en un tribunal jurisdiccional, amb capacitat de coacció penal, l’executiu pot convertir els pronunciaments polítics del Parlament que no li agradin en matèria penal, susceptible de ser castigada ad hominem amb multes, inhabilitacions i presó.
Tot això deu ser part de todo lo bueno que hemos conseguido, com va dir Felip VI en inaugurar el Fòrum La Toja, mentre que la proposta de la Gran Coalició segurament pertany a la segona part de la mateixa frase: aunque siempre nos parezca que lo que queda por hacer es más aún. Això, que se’ls hi entén tot.
