Un xiulet de gos és l’ús d’un llenguatge per a captar el suport d’un grup concret —que copsa el veritable sentit d’aquell llenguatge— en algun afer sensible sense provocar l’oposició ni reaccions negatives d’altres grups ni, eventualment, infringir la llei. Se’n diu així perquè el rang del so dels xiulets de gos reals és audible per l’animal però no per les persones. Dit d’altra manera, aquesta tàctica retòrica implica que no cal dir-ho tot perquè el receptor capti el missatge. Les expressions que es facin servir tindran un significat normal per la majoria de gent, però un d’específic per al grup al qual s’adrecen. És una mena d’eufemisme sofisticat.
En el món dels serveis d’intel·ligència, posem per cas, parlen “d’interrogatori reforçat” per no dir “tortura”, i si cal “una actitud molt oberta” en tal missió vol dir que potser cal assassinar algú. Quan Trump, als mítings, parla de “brètols” o de “malfactors”, el públic ho tradueix per “negres” o “llatins”, cosa que és el que el president vol dir, però que el retrataria com un racista. Los españoles primero, d’entrada, no té cap significació negativa, però tothom sap què vol dir en realitat. Si un polític parla de “valors progressistes”, segons el context, al·ludeix a ampliar l’avortament o l’eutanàsia, a apujar els impostos… sense dir-ho directament per no ferir altres sensibilitats que també voten. Parlar de “valors familiars”, en canvi, sol ser el xiulet de gos per captar als que s’oposen a l’avortament o a l’eutanàsia sense molestar als qui en són favorables. Etcètera.
De quatre grapes
Tot això per a dir que la política espanyola en va plena, de xiulets de gos i que els diaris hi caiem de quatre grapes cada dos per tres. La Vanguardia diu avui en portada que Casado es compara a l’oposició cubana i veneçolana. El president del PP fa pensar així al seu públic que l’actual govern espanyol és il·legítim, que no ha estat instal·lat democràticament, i que les forces que el composen i els seus aliats no tenen dret a governar. És una dictadura. Mentida com una casa de pagès, però el diari, en no dir “Casado compara falsament Espanya amb Cuba” (o cosa semblant) fa passar el missatge com una descripció legítima de la realitat. No ho és pas. Ja els agradaria als opositors veneçolans i cubans estar com Pablo Casado!
Quan El Mundo diu que, a Catalunya, al Batxillerat, no s’explica tota la història d’Espanya però que els alumnes catalans que passen la selectivitat poden estudiar a qualsevol universitat espanyola, no només menteix, sinó que crida a discriminar els catalans que volen anar a universitats espanyoles. Quan l’ABC trompeteja que la directora de la Real Academia de la Historia queda parada en saber que “es volen ignorar els crims d’ETA” i a sota afegeix que es vol eliminar l’ensenyament de l’espanyol, el diari no només contradiu de fet a la directora, sinó que emparella ETA i la llei Celaá que, per cert, no “elimina l’ensenyament de l’espanyol”, com diu la directora, que demostra tenir una relació conflictiva amb la veritat. Es podria titular “Carmen Iglesias diu falsament que s’elimina l’ensenyament del castellà” però llavors els gossos es quedarien sense xiulet.
El milagro de Madrid
Menció especial mereix que El País, l’Ara, La Razón, El Mundo i La Vanguardia atorguin portada a l’operació de propaganda organitzada ahir per la presidenta de Madrid, Isabel Ayuso, que va convidar l’alcalde de Madrid, Manuel Almeida, i al primer diputat del PP per Madrid, Pablo Casado, a inaugurar l’anomenat “hospital de pandèmies” de Madrid, que està operatiu en un 27% i ha costat ja 100 milions, el doble del previst, segons informa la Cadena SER. Aquest “hospital abierto a España” està atés per 116 sanitaris “voluntaris” dels 669 professionals previstos. Casado va preguntar a Ayuso si hi havia quiròfans, ella no va saber respondre i l’enginyer Miranda va salvar-la del mal pas dient que sí, que té “sales de procediments, com Ifema [l’hospital de campanya]”. El seguici va entrar i sortir pel darrere per esquivar als periodistes, que volien fer periodisme i preguntar sobre tot plegat. La presidenta, al seu discurs, havia parlat del milagro de Madrid. Amén.
