Les portades són avui unànimes en culpar ERC perquè Miquel Iceta encara no ha aconseguit prou vots perquè el Parlament el designi senador i sigui president de la cambra alta espanyola. El relat que fabriquen en portades, editorials i columnes, un cop més, és el de l’indepe fanàtic, tan encegat que no sap sacrificar-se per acceptar un favor, un gest pietós, un senyal d’amor, una misericòrdia amable. L’independentisme s’ha tornat a engegar un tret al peu. Si és que no n’aprendran mai.

Els diaris podien haver-ho explicat dient que els socialistes han estat incapaços de guanyar-se els vots en negar-se a fer cap gest envers ERC —o al “secessionisme”, per dir-ho com El País. També ho podien haver atribuït a la dificultat del “secessionisme” per concedir res a “l’unionisme” enmig d’una doble (o triple) campanya electoral o, en fi, a la dificultat del “secessionisme” per premiar “l’unionisme” mentre el Tribunal Suprem manté empresonats i jutjats als seus líders i la Junta Electoral els priva dels seus drets perquè primer és complir els horaris de la presó on romanen tancats o mantenir la ficció que són uns fugitius. Perquè, com tothom sap, quan dos no es posen d’acord, la culpa és només d’un dels dos. Si d’aquests dos, a més, un és “secessionista”… ja som al cap del carrer.

La Vanguardia segueix commocionada per les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Avui explica amb un deix d’indignació que el Govern vol reduir la representació dels “escons de pagament” (sic) a l’ens cameral. És a dir, el Govern establirà que tots els escons es votin i que els vots de les empreses grans tinguin el mateix valor que els vots de pimes i autònoms. Quin horror. És l’ensorrament tota una civilització i d’un sistema de valors.

És complicat d’entendre per què el diari de referència del Cap i Casal s’enerva perquè el Govern netegi un dels últims reductes del caciquisme i la tupinada legalitzada. És com si La Vanguardia es posés a defensar el sufragi censatari, que limitava el dret de vot o de ser electe a qui acreditava una certa renda o un nombre de propietats. Un historiador demagog connectaria ara l’actitud del diari dels Godó amb el caciquisme de finals del segle XIX a l’Anoia, la Lliga Regionalista i etcètera.

No paga la pena, però, perquè Miquel Valls, el president sortint de la Cambra, ho explica amb molt de nervi en una entrevista a El Punt Avui. “La Cambra la paguen grans empreses per servir les pimes”, diu ell. Aviam. La Cambra té un pressupost anual de 18 milions d’euros, dels que només un milió i escaig prové del pagament per escons de catorze “grans empreses”. Nou milions i tant els ingressa per cursos de formació o el lloguer d’espais com la Llotja de Mar. La resta correspon a subvencions públiques. Ehem. No seria més ajustat a la realitat dir que “La Cambra la paguen els diners públics per servir les pimes”? Al capdavall, les “grans empreses” no en cobreixen ni el 6% del pressupost. D’altra banda, són justament les pimes i els autònoms els protagonistes de la revolta electoral que ha fet fora dels òrgans rectors gent com Valls i les “grans empreses”. Podria ser que les pimes no es trobessin ben servides?

El tercer gran què de les portades d’avui ho resum la mítica, èpica i patriòtica portada de l’ABC, indignat perquè Margarita Robles, ministra de Defensa d’Espanya, ha ordenat la fragata Méndez Núñez que es retiri del grup de combat del portaavions nord-americà Abraham Lincoln, que opera al Golf Pèrsic. Sembla que arriben vents de guerra, de perfídies i traïcions entre els EUA i l’Iran i la ministra no es vol vestir de dol per rebre taüts de mariners espanyols morts en un conflicte que no és el seu i del que en tingueren la culpa els americans. Potser els directors de l’ABC, La Razón i El Mundo, tan valents amb les vides dels altres, s’animarien a fer-ho ells.