L’ABC, en un altre temps, hauria fet seu el titular d’El Punt Avui per mocar a tota la torcida independentista tot girant-los-hi en contra els seus mateixos eslògans, en ocasió de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. El diari s’hauria quedat tan ample. Però no. El tabloide monàrquic ha canviat la sornegueria bon vivant i marquesa d’abans per una iracúndia sorruda i exasperada. Potser aquesta actitud els sembla més solemne i olímpica, potser és que el nou director encara està trobant el to. El Punt Avui, avui, tampoc no se'l veu fi. Titula amb la frase famosa de Jordi Cuixart al Suprem però la regala a l’adversari —per molt de dol que posin la portada— com volent dir allò que havíeu de tornar a fer vosaltres, indepes catalans, ho hem tornat a fer nosaltres, jutges espanyols. Tal vegada és una bona descripció de l'actual estat de la cosa.
Certament, al diari gironí se’l veu disconforme. L’Ara hi dedica molt espai de portada —la fotografia, magnífica, s'ho val— encara que el conjunt fa l’efecte que s’ho agafa amb pinces. La resta de la premsa que aquí es revisa, però, no pot amagar la seva satisfacció i/o alleujament amb la sentència del Tribunal Suprem. Pel que es veu a les portades, sembla que s’obren grans possibilitats polítiques, que s’ha desallotjat l’obstacle que impedia no-se-què, que els ponts s'obren, que plou i fa sol, les bruixes es pentinen.
Ràbia i mal humor
Uns s’ho agafen amb ràbia i mal humor, com l’ABC, ja s’ha dit, amb aquest titular que sembla que hi digui Atado y amordazado (No! Hi posa Inhabilitado y amortizado). També El País, que presenta avui una de les especialitats de la casa, el típic editorial on fan el valentot i pretenen humiliar algú que ja no es pot defensar. Es titula Torra, sin honor i, ja t'ho imagines, és el clàssic escarni covard a qui no suposa cap risc, amb l’estil obtús i carregat d’adjectius buits i sorollosos que traspuen afany denigratori. En això té un aire a la retòrica de la mateixa sentència, que parla, entre altres perles, de la literatura jurídica contemporània, de contundente, reiterada, contumaz y obstinada resistencia.
La Vanguardia, El Periódico, El Mundo i La Razón, en canvi, procuren girar full i s’inquieten per l’esdevenidor. Tornem-hi, que no ha estat res, diuen. Als diaris barcelonins se’ls hi fa la boca aigua amb les eleccions que venen. Un i altre en fan bandera al títol principal (i el diari dels Moll també en l’editorial) i tenen la traça de deixar ben insinuat que aquestes eleccions les convoca el Tribunal Suprem, com qui es fa càrrec de les copes al final de la festa.
…no trobaran dona bonica
El diaris madrilenys, menys diplomàtics, es freguen les mans amb les possibilitats que s’obren en ocupar Pere Aragonès la presidència interina del Govern: mesa de diàleg, pressupostos i reforma de la sedició, segons el diari del Grupo Planeta. Sembla que vulgui marcar territori —i potser és el que fa, de part del sector oficialista del PP. D’això en diu l’era post-Torra. Si més no, al president deposat pels jutges li queda haver donat nom a una era. El Mundo, més moderat en el pronòstic, fa l’efecte que s’admira de la resistència d’ERC a trencar amb Pedro Sánchez malgrat la sentència. Aquest titular descriu bé la problemàtica relació d’aquest diari amb alguns principis democràtics elementals, com el de la separació de poders. Potser és que saben més coses i donen per suposat que aquí funciona d’una altra manera —no es pot descartar res.
Cap d’aquests diaris se sorprèn de la sentència. Només La Vanguardia, a l’editorial, diu que, des del 2010, el poder judicial espanyol “ha gestionat amb una severitat discutible, un cop més, una problemàtica de fons polític” i que aquesta sentència “eixampla la distància entre el poder de l’estat i les institucions catalanes”. Certament, és tot un art expressar-se amb tanta, diguem-ne, delicadesa i benvolença —encara que així no trobaran dona bonica.
Entretant, a Madrid, la presidenta regional, Isabel Ayuso, continua la partida amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, jugant-s'hi la salut de sis milions de madrilenys, ostatges de la seva incompetència i rebel·lia. Però la salut de sis milions de persones no es pot comparar amb la desobediència a un organisme administratiu com la Junta Electoral central. Almenys a les portades de la premsa lleial.
