És un debat etern: els mitjans de comunicació —aquí parlem dels diaris impresos— són la veu de la gent i parlen de les seves vides, o són part de l’establishment i la seva conversa és un afer minoritari d’elits desconnectades de la societat? Les portades d’avui són una bona raó per recordar aquest debat.
Entre El Periódico i La Vanguardia, quin titular et crida més, el que parla de l’inquietant inici del curs escolar, travessat de provisionalitat i confusió, o el que t’explica que el president del govern espanyol es mira amb bons ulls la fusió de Caixabank i Bankia —com si pogués fer altra cosa— o el titular de l’Ara sobre els esquers confusos que llença Pedro Sánchez per a sumar aliats que li aprovin els pressupostos? El Punt Avui també parla de l’inici de curs, però per saber-ho s’ha de fer un curs de desxifrat de titulars que riu-te’n dels codis dels submarins de la Kriegsmarine alemanya.
L’explicació a l’afany d’El Periódico és senzilla: ara mateix, cap altra qüestió preocupa més que el retorn de la canalla a l’escola, que és, a més, una prova de foc per al Govern, un examen de la seva competència i capacitat. Les notícies relacionades amb el tema són de les més vistes a les webs d’aquests diaris, segons els contadors que ells mateixos publiquen. L’explicació a l’afany de La Vanguardia de defensar el relat que la fusió és me-ra-ve-llo-sa és més difícil d’entendre, però potser t’orienta un petit titular de la portada de l’Ara: no tothom llança coets amb la fusió, i no només per motius de caire polític i social, com el president de la Cambra de Barcelona, sinó també de negoci, com l’agència de qualificació de riscos Moody’s.
Espionatge i jutges
El Mundo i El País obren amb el cas de l’espionatge a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP condemnat i/o embolicat en un seguit de causes relacionades amb el finançament corrupte del partit. El jutge que instrueix el cas del moment hi veu prou indicis per a sostenir que a Bárcenas el va investigar el ministeri de l’Interior del govern de Rajoy, comandat per Jorge Fernández Díaz. A més, el seu segon, el secretari d’Estat Francisco Martínez, declara en la causa que se sentia “utilitzat vilment” per “miserables com Jorge [Fernández Díaz], [Mariano] Rajoy i [Dolores de] Cospedal (llavors ministra de Defensa)”. Quin greu, pobre.
Als dos diaris ja els va bé. A El Mundo perquè castigar al rajoyisme maricomplejines beneficia als sectors més ultres de la política espanyola amb que s’alinea. A El País perquè, per contrast, fa quedar bé a l’actual coalició de govern, que té embolics però no tan empudegadors.
La Razón i l’ABC, en canvi, s’estimen més obrir amb l’apertura de l’any judicial, presidida pel Rei. Lògic. Aquests dos diaris representen als sectors més oficialistes del PP, especialment el diari del Grupo Planeta, semper fidelis amb Rajoy. L’acte ha servit per recordar (com l’any passat) que el Consell del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges, fa dos anys que ha de renovar la seva composició, i també la del Tribunal Suprem i de diversos tribunals superiors.
El relat que fan aquests diaris, fent pinya amb El Mundo, és que la culpa d’aquesta situació tan penosa per la democràcia és d'Unidas Podemos per voler entrar a la subhasta de vocals del Consell. És el que fins ara havien fet PP i PSOE, repartir-se la Justícia en funció de les majories. Però Podemos no és benvingut a la festa. És l’excusa, esclar, per a mantenir el Poder Judicial en mans de la dreta, de manera que al PP li quedi un bastió des d’on desfer el que fa la majoria “socialcomunista” des del Legislatiu i l’Executiu.
Tot plegat és una altra conversa, més aviat rància i casposa, per a una claca de polítics, alts funcionaris i elits de l’Ibex que viuen a quilòmetres de la vida de les persones, out of touch. Com tants diaris.
