Sovint, els diaris de diumenge són el resum dels esdeveniments de la setmana que s’acaba posats en context o la introducció dels afers que escalfaran les primeres pàgines de la setmana vinent. No cal ser cap fura per adonar-se que vindran determinades per l’actitud que el PSOE i ERC adoptin l’un amb l’altre a les envistes de la investidura (o no), perquè el joc és només entre aquests dos actors i la resta són trames secundàries.
Excepte una: dimarts que ve, Amnistia Internacional farà públic oficialment l’informe sobre la sentència de l’1-O. Ahir es va filtrar perquè la secció suïssa de la ONG va badar i el va publicar a la seva web. Només El Periódico en diu alguna cosa en portada. La resta es poden excusar en que fins dimarts mai se sap.
Pel que fa a la trama principal, els secundaris ja han interpretat els seus papers. El món de l’Íbex posa cara de Wendy, la dona de Jack Nicholson a El Resplendor, en l’escena de la porta i la destral (foto). El PP ha de resoldre La Guerra dels Rose entre els partidaris d’estendre la mà a Sánchez, encapçalats pel president gallec Núñez Feijóo, i els de la colla de Pablo Casado, que no el volen ni veure (a Sánchez). A Vox no els escolta ningú, mentre els fan L’onada (Die Welle) als diaris de la dreta mediàtica amb afany de normalitzar-los: El Mundo fa un reportatge amb la dona d’Abascal, que és “influencer” i pateix perquè la fama de la seva parella, etcètera; La Razón publica una història on explica què tal es viu en un poble amb alcalde de Vox, com volent dir no és tan dolent, gent. En veurem més, que de mica en mica s’omple la pica. Ciutadans representa El Hundimiento dins el búnker: amb l’aigua al coll, ha de triar líder i no està per romanços. Junts per Catalunya espera El tren de les 3:10 i està en el no a Sánchez i en el reunim-nos els indepes. Podemos ja ha fet l’abraçada i es dedica a repassar quins bous i esquelles hi perdran en aquesta victòria, com Enric V després de la batalla d’Agincourt.
Queden Esquerra i el PSOE. Pedro Sánchez s’ha encomanat a la militància per a treure’s de sobre als barons regionals i guanyar una mica de marge per parlar amb Aragonès/Junqueras, que han ensenyat un parell de cartes del seu joc i esperen, esperen, esperen. Sense and sensibility.
