Les portades d’avui serveixen per a fer-se una idea de l’agenda d’aquesta setmana. O no, i resulta que només són un àpat fred, cuinat amb les restes d’un diumenge que tenia com a grans quès informatius el progrés de l’epidèmia del Covid-19 i el Madrid-Barça.
L'Ara presenta un dels culebrots no de la setmana, sinó del mes i de l'any: com s'endreçarà el territori avui anomenat Junts per Catalunya i la seva perifèria. És un espai polític amb un líder clar i amb bona tracció electoral, àmbits notables de poder a les seves mans i un electorat fidel que espera de quin mal han de morir (o viure). Però l'estructura política que ha de gestionar tot aquest patrimoni no acaba mai d'aparèixer. És un bitllet de loteria premiat que no es cobra perquè els que el comparteixen no s'agraden del tot.
El País també es resisteix a no tenir cosa pròpia. Obre amb el míting All Star del PP a Galícia, on Alberto Núñez Feijóo es juga la presidència de la Xunta i el PP el prestigi en un seu feu gairebé inexpugnable. Feijóo no les deu tenir totes, perquè fa campanya sense el logo ni el nom del partit, amb una cartelleria semblant a les ceràmiques de Sargadelos, com ha dit un tuitaire espavilat. La gràcia del titular d'El País és que la frase de Rajoy, adreçada a Pedro Sánchez, pot aplicar-se-la el mateix PP, que governa amb els extremistes de Vox a Andalusia, Madrid i Múrcia. Rajoy, murri, potser també volia enviar aquest missatge a Pablo Casado en presència de Feijóo, que representa el sector del partit a qui no agraden les conxorxes amb Vox i Ciutadans. Aviam com evoluciona aquesta pugna.
L’altre titular curiós és el de La Razón. Sembla que no pugui ser. Diu que Oriol Junqueras surt de la presó “per frenar Puigdemont”, com si el líder d’ERC fos un nou Lenin al tren. És història. El 9 d’abril del 1917, dues dotzenes de bolxevics, entre ells Lenin, van pujar a Zuric a un tren amb destinació Petrograd (avui Sant Petersburg). Era una operació permesa de sotamà per Alemanya per afavorir la fi de la guerra amb Rússia, llavors en mans d’un dèbil i caòtic govern provisional. El tren dels revolucionaris va passar per Alemanya sense ser inspeccionat. Via Suècia i Finlàndia, van arribar a Petrograd. A l’octubre, la revolució bolxevic donaria el poder a Lenin. Al desembre va signar l’armistici amb Alemanya. Els alemanys encara van resistir un any al front occidental abans d’esfondrar-se. A Rússia, els bolxevics van quedar amb les mans lliures per eliminar als seus enemics, en una guerra civil que es va allargassar fins al 1921. Si ara penses que tot això són fantasies friquis, tens raó. Tant com el titular de La Razón.
