La dreta mediàtica no perd avui la magnífica oportunitat de castigar la coalició del govern espanyol amb material de substància política real, com és la derrota al Congrés del decret pel que volia arrabassar els romanents pressupostaris dels ajuntaments, un atracament legal amb tots els ets i uts. La rebolcada de María Jesús Montero, ministra d'Hisenda i una de les favorites de Sánchez, és una notícia com una casa —atenció a la foto d'ella a l'ABC. La prova és El País, el diari més governamental, en fa un titular que diu coses molt gruixudes… però ho enterra en una columna, com qui ho vol amagar.
Aquesta és brega d'un dia, però. Els diaris ja fabriquen la batalla de relats polítics que engrescarà o avorrirà la teva existència les setmanes que venen: el cas Kitchen contra el cas Dina. La covid-19 no fa per res, un cop comprovat que el virus té un rèdit polític escàs. Ara està en mans de les autonomies i és material poc nacional per armar gresca, a més a més de que el govern que pitjor ho fa és, vés per on, el de Madrid. La dreta mediàtica fa dies que s’ha dit que per aquest camí no s’arriba gaire lluny.
Ara, doncs, ha pensat en treure suc al cas judicial que té Podemos per protagonista. Té mala peça al teler, però. Pitjor que la dels diaris que es miren amb simpatia (o resignació) l’actual govern espanyol de coalició, que fan festa amb Kitchen, on es retrata al PP com una màquina de corrompre. També hi suquen pa diaris com El Mundo, que voldrien un PP més ultra, més cayetano, i aprofiten per donar una puntada a Pablo Casado al cul de Mariano Rajoy.
La veritat és que no hi ha color entre el riu d’informació que baixa pel culebrot de la policia patriòtica, Bárcenas, Rajoy, Fernández Díaz i Cospedal, i totes les subtrames (Cospedal contra Sáenz de Santamaría, la caixa B del PP, el xofer de Bárcenas, la trifulga entre policies corruptes, etcétera). Aquest cas no s’acaba mai.
És complicat que a una tragicomèdia d'aquest volum li competeixi bé un drama fabricat per l’exadvocat malcontent de Podemos que, cada cop que s’anima (el drama) es punxat pels perits, la fiscalia o la nova documentació. Avui mateix, per exemple, El Mundo s'hi esforça molt i fa un titular melodramàtic (“L’exadvocat de Podemos s’ensorra davant el jutge i declara que Iglesias i Irene Montero van preparar el muntatge”). La Vanguardia, en canvi, ho mata dient que “Calvente [l’advocat] diu al jutge que li “van contar” que Iglesias coneixia “el muntatge” del cas Dina”. Li van contra? Bueh. Aquest cas, de moment, no té cap substància. Res. Fum i miralls.
Entretant, cap diari, fora d'El Punt Avui i El Mundo, recull el processament de 30 alts càrrecs del Govern —molts ja no hi són— per l'1-O en la causa que ha manufacturat el jutjat 13 de Barcelona. El president Torra parlava ahir al seu discurs de la Diada d'un Estat espanyol "autoritari i venjatiu". Doncs això.
