Què penses en llegir El TS envía al banquillo al ‘número 3’ de Podemos por patear a un policía? Quina imatge et ve al cap? Potser algú que clava puntades de peu a un policia estès a terra? O que hi salta a sobre repetidament? Aquell títol vol explicar-te que Alberto Rodríguez —ara diputat d’Unidas Podemos al Congrés, aquell de les rastes— “va donar un cop de peu” a un policia “causant-li una contusió al genoll esquerre, que es curaria en 5 dies, sense baixa laboral i amb necessitat d'una única assistència facultativa”. Això últim, que sembla ves a saber què, vol dir que el metge va visitar l’agent un sol cop i no li va donar la baixa. El text entre cometes és del magistrat instructor de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Antonio del Moral, que veu en l'acció de Rodríguez “prou indicis” d’un delicte d'atemptat i/o una falta de lesions, i demana al fiscal si vol acusar o sobreseure. El titular és com El Mundo t’ho explica. T’enganya, més aviat. D’entrada perquè el jutge no “envia a la banqueta” ningú —per això dóna 10 dies al fiscal— i ell mateix diu que la instrucció mai no condemna ni absol. De sortida perquè patear és un verb triat per fer l’efecte que Rodríguez va actuar com aquells policies espanyols saltadors a l’Institut Pau Claris l’1-O, quan el referèndum —i no.
Aquestes trampotes són el pa i mantega dia sí dia també d’aquest diari i dels seus companys del trio de la benzina. Passa el mateix quan La Razón fa servir avui la paraula “destralada fiscal” per descriure l’augment d’impostos que prepara la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. O quan l’ABC diu que la ministra vol “obligar Madrid a apujar els impostos”, cosa que no pot fer amb la llei a la mà, especialment en alguns impostos que esmenta, on tota la competència és del govern central. La foto que acompanya aquest títol també està triada per fer-te emprenyar (“de què riu, la ministra aquesta?!?!”, etcètera). I així tot. Les eleccions a Madrid els han alterat greument. Sánchez, però, té mala peça al teler: si el presenten com el senyor que et fot mà a la cartera via impostos, mentre que Isabel Díaz Ayuso és la que no et toca ni un cèntim…
Diràs que El País també fa el pena provant de trobar títols que facin fer una bella figura al govern de Pedro Sánchez i castiguin els rivals. Certament, fa dies que les portades del diari progre juguen aquest joc. Però no menteixen ni manipulen els fets. Pots pensar que és patètic obrir la portada amb un pla que consisteix en una mena de "Barcelona Posa’t Guapa" ampliat i actualitzat, en el qual hi sortiran guanyant les empreses que es dediquen a obra civil, que ja saps com es diuen. Els de sempre, vaja. Pots pensar que és ridícul presentar-ho amb entusiasme com a part del “canvi de model de l’economia espanyola”, com el mateix diari en deia ahir. Però no és mentida. Encara hi ha diferències essencials, no només de grau, entre vestir la mona i dir-te que la mona (o el mico) és Miss (o Míster) Univers.
