El Mundo, ABC i La Razón són els primers en empènyer la manifestació d’aquest diumenge convocada per PP, Cs i Vox —i ells mateixos, pel que sembla— contra el govern de Pedro Sánchez i els seus tractes amb la Generalitat. De fet, aquests diaris ja han començat a desfilar. Els seus titulars escalfen l’ambient (ABC: “El relator de Sánchez encén el PSOE”), imparteixen consignes (La Razón: “Sense sigles, amb banderes d’Espanya”), falsegen les paraules (El Mundo de la mesa de diàleg en diu “mesa d’autodeterminació”).
A la vista de com tracten els dies previs a la cosa, la seva informació sobre l'esdeveniment patriòtic serà d’una imparcialitat i un rigor perfectament descriptibles.
Avui el tema és la divisió que la iniciativa del relator provoca en el si del PSOE —excepte per a El Periódico, que sembla que està a la lluna de València. Es ben curiós que cada dia s’anunciï l’apocalipsi final d’Espanya a mans d’un govern traïdor enganyat pels separatistes catalans, i al dia següent la gent comprovi, als mateixos mitjans, que l’apocalipsi no era el d’ahir sinó que se’n prepara un altre encara pitjor per demà. Així una setmana i una altra, portada rere portada. Els mesos a venir potser serà adient veure quina incidència té tot aquest bombardeig mediàtic en la salut mental dels consumidors d’aquesta mena de mitjans.
La polèmica, a més, creix i creix nodrint-se d’ella mateixa. La matèria de l’embolic és que uns parlen amb els altres i no el contingut d'aquest diàleg. Probablement, si el que t’indigna és que les parts en conflicte seguin plegades per provar de transaccionar i resoldre la disputa —així es fa la política— és que se tant se te’n fot del conflicte i la solució, probablement perquè vius de l’enfrontament i de la polèmica i el que t’importa és que no s’acabi ni l’una ni l’altra mentre no guanyi el teu argument. Aquest activisme és ben legítim, però no cal que en diguin periodisme.