La portada de mèrit avui és la de La Vanguardia (i una mica la d'El Periódico), que obre amb coses de substància —si el mercat laboral es recupera del confinament, que més aviat sembla que sí— i no publica ni petit el cas potiner que excita la resta de diaris: els enganys encreuats entre Fernando Grande-Marlaska, el jutge que fa de ministre de l’Interior, i Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil que feia de cap de la Comandància de la cosa a Madrid.
L’un i l’altre sembla que han fet molts mèrits per sortir en globus. L’exjutge ha dit a las Cortes (que és com se’n diu a Espanya del conjunt de les cambres legislatives) que havia destituït l’excap de la repressió de l’1-O per renovar l’institut armat. L’entorn de De los Cobos, en canvi, fa córrer la versió que l’han fet fora per negar-se a informar a Interior de la investigació sobre la manifestació feminista del 8-M i la pandèmia, encarregada per la jutgessa Rodríguez Medel als guàrdies civils de la comandància d'ell. Com és de llei, insisteix l’uniformat, no sabia què investigaven els seus agents ni coneixia l’atestat perquè, com a policia judicial, estan sotmesos només a la jutgessa, que havia ordenat silenci total i tal i pasqual.
Tot això fins i tot es podria encaixar a martellades. Ara és ja impossible per dos fets coneguts ahir. Un, que De los Cobos havia dit a Interior que la investigació estava aturada, segons el ministeri. Dues, que es va filtrar l’atestat (un bunyol del mateix nivell que els que es van fabricar pel procés de l’1-O, entre altres), motiu pel qual Marlaska va “perdre la confiança” en De los Cobos en sentir-se enganyat —i no perquè volia “reestructurar” el cos armat, etcètera.
Sí. És això que estàs pensant: s’enganyen els uns als altres —i tu també ets ben lliure de sentir-te enganyat o, com fan els diaris, de triar la versió que més ràbia et faci.
La partida serà llarga. El “sector De los Cobos” inclou una bona part dels jutges i fiscals aplegats en les associacions professionals, majoritàries i conservadores, dels respectius gremis. També les agrupacions de la Guàrdia Civil —són els sindicats del cos en tot excepte en el nom perquè, legalment, no en pot tenir— que no han estat amansides per la ministerial promesa d’esmerçar 247 milions d’euros per millorar-los els salaris, cosa que faràs bé d’interpretar com vulguis, ja ens entenem. Per paga, aquest sector compta amb el suport d’una artilleria mediàtica molt superior en nombre i influència —gairebé totes les teles i ràdios— a la del “sector Marlaska”.
Com en totes les guerres, aquesta tampoc no acabarà bé i hi sortiràs perdent tu.
