Quina era ahir la notícia del dia, la moció de censura de Vox contra Pablo Casado —perdó, contra Pedro Sánchez— o el debat sobre el cobrefoc i altres mesures per aturar els contagis de la Covid-19? Aquest va ser el debat als diaris a l’hora de triar el títol principal de la portada impresa. Els de Madrid i La Vanguardia s’han estimat més obrir amb la moció de censura. La resta de Barcelona obren amb altres matèries. Tot és discutible, és clar, però entre esta patochada (copryright Aitor Esteban) i uns governs, central i autonòmics, que debaten si ens tanquen a casa per decret a partir d’alguna hora de la nit… sembla que té més potència informar de la restricció d’una llibertat tan elemental com la d’anar on vulguis, a l’hora que vulguis, amb qui vulguis i com vulguis. Als diaris els ha semblat altrament, però.
Des del confinament del passat març, sobta el poc espai i la minsa atenció que la premsa ha dedicat a la retallada de llibertats que comporta la lluita contra la Covid-19. La queixa no seria tant pel fet que s’apliquin aquestes restriccions. Ni perquè són més extenses i duradores com menys arrelada al país és la cultura democràtica i major la incompetència dels governants. Ni perquè la gent dels nostres països, amb un alt octanatge de, diguem-ne mediterraneïtat, tendeixen a la picaresca i la indisciplina, i volen més bastó que pastanaga. Fins i tot podríem acceptar que no hi ha més remei, etcètera, que no estem a Alemanya ni som suecs. La queixa seria més aviat que els diaris, en general, accepten acríticament, sense debat ni qüestió, tota mesura que restringeix drets i llibertats en nom de la salut. Tampoc posen en evidència els precaris raonaments de les autoritats per justificar-les —típicament, invoquen l’article 33. És una insensibilitat curiosa.
Tot plegat, però, no és prou motiu perquè als diaris no hi hagi un debat més viu, més intens, més freqüent i mil vegades més cridaner i cridaire sobre les retallades de drets i llibertats que imposa la manca de vacuna, d’acord, però també la resta de factors esmentats, especialment la incompetència governamental. Aquesta actitud submisa, fluixa i mansoia es nota molt a les portades, en la tria dels temes i la redacció dels titulars. Avui és un d’aquells dies als quals més es veu. Bé. Potser tot això és exageració i pell massa fina.
Casado dona una alegria
Uns apunts sobre les portades de la moció de censura. La Razón titula “Casado torna l’orgull al PP”. És el titular del dia. També podien haver titulat “Casado torna l’orgull a La Razón”, com els altres diaris de la capital d’Espanya, que no poden exultar més d'alegria, joia i gaudi, que els ha agafat en veure Pablo Casado deixar grogui a Santiago Abascal. Ja no es podrà dir que tota la dreta és igual, pensen, encara que el mateix Casado hagi retret diversos cops a Abascal i a Vox que, en el seu dia, “abandonessin el vaixell” mentre ell s’hi quedava per reconduir-lo i etcètera. Queda el dubte de si no és exagerat festejar que un partit de govern ofereixi un discurs “moderat i proeuropeu”, com fa La Vanguardia. Tan poc se’ls exigeix?
En fi. Tots aquests diaris (inclòs El País) respiren avui alleujats en comprovar que Vox és un tigre de paper —ells, que han contribuït tant a inflar-lo! Fa una setmana que diuen que la iniciativa d'Abascal implica un desafiament a Casado com a líder de l'oposició. Fins i tot El Mundo bufava perquè el PP se sumés a la moció —avui dissimula cara de mula—. Potser ara posaran la mateixa energia i orgull a desfer els trifachitos que aquests diaris tant han contribuït a forjar a Andalusia, Múrcia, Madrid… Seria una bona prova de moderació i proeuropeïsme.
