L’efecte que fan les portades d’avui és que, sense notícies de la sentència de l'1-O i en mig de l’estat d’inquietud expectant per la cosa, altres desgràcies mundials rescaten les primeres pàgines. Totes, excepte la d’El Punt Avui, remarquen l’alerta del Fons Monetari Internacional sobre la recessió de l’economia mundial causada per la guerra comercial promoguda pels EUA i les incerteses del Brexit. També gairebé totes dediquen la foto principal a la revolta a Equador, que ha obligat al govern a traslladar-se de la capital, Quito, a Guayaquil, la segona ciutat i capital econòmica del país.
La Vanguardia i El Mundo coincideixen en preocupar-se pels Mossos d’Esquadra. En el cas del tabloide madrileny, no cal inquietar-se gaire, perquè la peça ve signada pel mateix perla que ha estat embolicat en diversos procediments judicials amb l’excomissari Villarejo, el de la policia patriòtica, entre altres aventures. La probabilitat que la història sigui mercaderia avariada és molt alta. D’entrada perquè el titular dona per fet que els Mossos han desobeït en algun moment, que és una mentida com una catedral. La portada fa pudor de claveguera.
El cas de La Vanguardia és molt diferent. Es tracta d’una dèria recurrent, gairebé un automatisme, que els fa presentar el president Torra com un fanàtic o, en el millor dels casos, com un imprudent, des del 9 de desembre del 2018, dia en que van fabricar l’embolic de la “via eslovena” (“Torra avala la via eslovena malgrat la seva violència”). Certament, avui rebaixen el to d’altres cops, però el titular de portada —i l’editorial— ho interpreten en la mateixa direcció de sempre: Torra vol instrumentalitzar els Mossos d’Esquadra i el conseller d’Interior, Miquel Buch, li surt al pas, etcètera.
El xou en forma de moció de censura de Ciutadans d’aquest dilluns ja ha desaparegut. Ahir era una càrrega heroica i avui no se’n diu ni ase ni bèstia. Sic transit gloria mundi.
