L’odissea del vaixell —dels vaixells, val a dir— fent tombs per la Mediterrània carregats de refugiats va fent forat a les portades. Avui ho tenen El Periódico, El País, l’Ara i El Mundo. Es pot fer un pronòstic per als dies que vénen: serà el tema principal dia sí, dia no a mesura que avanci el mes d’agost i s’esgoti qualsevol altra matèria que serveixi per amagar aquesta tragèdia de la que cap govern —ni el de la UE— en vol saber res.
Els diaris, que fins ara no s’han volgut mullar —i no és un sarcasme (o sí)— hauran de veure el que no volen veure. Fa molta vergonya com fan mans i mànigues per negar —perdó pel verb— la primera pàgina als refugiats i als seus rescatadors. És la història més notable del moment per a qualsevol país europeu decent i per a qualsevol persona que se’n vulgui dir. El dia que els diaris en facin pancarta a les portades, la sort dels refugiats i dels vaixells de rescat canviarà a bé i els governs es veuran davant d’un mirall que els retornarà la imatge de Charles Manson o una de semblant.
Perquè, aviam, mira-t’ho fredament. Hi ha 500 persones refugiades, fugits d’un infern —com ho faria qualsevol, com ho faries tu mateix— embarcades en tres vaixells privats als que no deixen entrar enlloc del món civilitzat. S’hi juguen la vida i el futur. Com es compara això amb els resultats de les primàries a l’Argentina o els plans de la candidata de la triple dreta al govern de la comunitat de Madrid o les retallades pressupostàries a les autonomies? No s’aguanta. Són problemes del Primer Món, com diu la broma. Avui, doncs, medalla d’or a la portada d’El Periódico.
