Què forta la fotografia de portada de La Vanguardia i d’El País. És tot el que cal saber sobre la crisi dels refugiats: un estiuejant en banyador i xancletes endrapant un entrepà a la vora de la platja de l’illa italiana de Lampedusa i, al fons, s’hi veu l’Open Arms, carregat de persones rescatades d’una mort segura al mar. El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini —per paga, l’home de la foto hi té una retirada— bloqueja ara l’accés del vaixell al port de Lampedusa, malgrat que sis països europeus han acceptat acollir les persones que du a bord. Tota la misèria d’Europa en una sola imatge.
Els diaris, que fins ahir han deixat aquest afer fora de la portada en el moment més dramàtic, han fet bo el pronòstic fet aquí fa dos dies: ho destacaran en primera quan no hi hagi altres temes per dissimular més aquesta vergonya.
L’altra portada que fa patxoca és de l’ABC. Es fa ressò d’un informe de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal de la policia espanyola, que calcula en 290 milions d’euros la fortuna que la família Pujol Ferrusola va aplegar a partir del 1990. No hi ha a la informació cap detall concret d’on es van sostreure aquests calés, però l’informe parla de “pràctiques corruptes” d’una “organització criminal” en què hi van col·laborar “instàncies d'aquesta comunitat autònoma, que engloben tota la seva administració, des de les Conselleries a ens amb personalitat jurídica pròpia vinculats com ports marítims, consells comarcals, diputacions, ajuntaments, etc.”, segons exposa l'informe policial. Són molts simpàtics i molt d’acudit els detalls de precisar que els ports són “marítims” i el d'afegir l'“etcètera” final, com volent dir que hi està implicat tothom que se t'acudi.
Caldrà llegir aquest informe atentament, i tant que sí. Una tal quantitat de diners apunta a que tots els nivells de govern hi van contribuir a bastament, com una màfia. No hi deu haver cap funcionari per sobre del nivell 25 que no hagi estat soldat dels Pujol, perquè desviar cada any, entre 1990 i 2003, una mitjana de 20,7 milions no és una operació fàcil d’amagar. És estrany que ningú no se n’adonés abans. Inclosa la UDEF, esclar, que ha trigat set anys a produir aquest informe que, casualment, ha entregat al jutge dos mesos abans del termini per tancar la instrucció.
