A les portades d’avui el personatge que rep més atenció —i no gaire bona— és Pablo Casado. No n’hi ha prou amb un dia per fer pronòstics, però és senzill endevinar que al president del PP li espera un calvari de trenta estacions a les primeres pàgines dels diaris dels dies a venir.
D’una banda, la dreta mediàtica ha posat preu al seu cap després del fracàs electoral del 28-A. En dies anteriors han promogut Albert Rivera com a cap oficiós de l’oposició, sobretot l’ABC, que ja li ha dedicat una portada-pòster aquesta mateixa setmana. Avui, però, en una giragonsa més, el tabloide monàrquic ressuscita Casado. Seguir les portades d’alguns diaris és més complicat que estar al dia de Joc de Trons. Si te’n perds una, perds el fil.
El Mundo, que fa dies ha perdut la paciència, ja fa circular el nom del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, com a possibilitat més forta per substituir Casado al capdavant del PP. La Razón, que és més, diguem-ne, del sector oficialista del partit, s’estima més obrir amb Veneçuela i no comprometre’s en la guerra. De moment.
D'altra banda, la resta de diaris tracten Casado i la crisi del PP com la retransmissió de les incidències d’un partit de futbol. Expliquen les desgràcies internes del principal partit de la dreta amb l’expectativa que tard o d’hora acabaran entrant el gols a la porteria popular. Els titulars d’avui de La Vanguardia i El País en son un bona mostra. El diari madrileny, posem per cas, destaca del discurs de Casado justament tot el contrari del que Casado i els seus predicaven fa quatre dies en campanya. De treure’n la conclusió sobre el caràcter i el senderi del presidente-pre-si-den-te te’n pots encarregar tu mateix. Segur que no és gaire falaguera.
Puigdemont i la cacicada de la JEC són encara la notícia invisible —fora d'El Punt Avui.
