Avui és un dia portades multicolors, cada diari la seva i totes diferents. La dreta mediàtica fa unes variants de les primeres d’ahir amb Meritxell Batet de pim-pam-pum. Tot una mica suat. Un parell de detalls, però, criden l’atenció. El primer és que les eleccions del 26-M —locals, moltes autonòmiques i europees— tot just si arriben a la primera pàgina. Potser és que els diaris vénen com el nàufrag que arriba a un illot, sense forces i boquejant, després d’una campanya electoral més llarga que un dia sense pa i més cansada que un naufragi. No hi ha enquestes, entrevistes (una, a El País), ni foc & ira… Sembla que és un tema punxat, una malaltia o un tòxic, i fa l’efecte que els diaris les han descartat, tot descomptant que les coses quedaran tan complicades com ara, amb aquesta aritmètica on res no quadra.
El Periódico és l’únic diari que gosa obrir amb la cosa, amb Pedro Sánchez, de pas per Barcelona, promocionant al candidat socialista a l’alcaldia del cap i casal. El contrast entre aquesta portada i la resta és tan bèstia, que la del diari de Prensa Ibérica sembla propaganda electoral. El pas del president del govern espanyol no ha fet forat en cap altra portada de Barcelona, fora de La Vanguardia, que li dedica un retall petit i s’estima més donar la foto a l’embús d’alpinistes a l’Everest. Com la campanya electoral, el cim més alt del planeta tampoc no és el que era.
El segon detall és la desaparició de Pablo Casado. Es veia a venir que els diaris de la dreta mediàtica —tan entusiastes que se’ls veia a l’anterior campanya per l’hereu de Rajoy!— anirien invisibilitzant al presidente-pre-si-den-te un cop confirmada la patacada electoral. Avui l’ABC l’entrevista i arracona el tema en una faixa estreta, al lloc dels col·leccionables i les promocions. A les anteriors eleccions, el tabloide monàrquic el va entrevistar divendres abans del dia de reflexió i li va dedicar la portada sencera, amb una foto d’estudi ben retocada on apareixia lluminós i salvador com una estampa del segle XIX. El que fa un mes era una coronació és avui un funeral de tercera.
Fins i tot La Razón no s’està de fer estelles de l’hereu d’Aznar —un altre desaparegut— i explica que el PP ha d’acomiadar als assessors que feien part de la vaixella bona de la casa, Pedro Arriola el primer de tots. A l’avanttítol en diuen “l’estratègia del PP”, una misericòrdia per amagar un ERO en tota regla, de tan tocades com han quedat les finances del partit després de la desfeta del 28-A. El Mundo dedica la foto principal a l’enèsima excursió d’Albert Rivera a algun lloc on el puguin escridassar i blasmar. Ahir li va tocar a la vila natal de Josu Ternera, l’excap dels terroristes d’ETA. Li van fer un Tortosa. Aquest gust per l’escarni d’un mateix té un nom, però no es dirà per preservar el decòrum d’aquesta peça.
Postdata. El Periódico anuncia que té nova directora i ho posa sota l'epígraf Cosas de la Vida, una venerable secció del diari que té aquest nom. Cap problema. Però l'efecte que fa és un pèl xocant.
