Avui tots són vies d’aigua en el calidoscòpic panorama polític espanyol, si hem de fer cas a les portades, que composen un trencaclosques peculiar. El Mundo —que gairebé sembla un més del signants del pacte andalús— marca a l’home a Ciutadans per a que no se’n desentengui, perquè, segons expliquen tant La Vanguardia com l’Ara, els de Rivera no donaran suport a les mesures que no els agradin del catàleg que signat per PP i Vox. El relat del tabloide madrileny insisteix que es tracta de dos pactes diferents per a fer un sol govern. El Mundo també diu que el president dels populars, Pablo Casado, ha girat full “de les discrepàncies al PP”.
Ara bé, segons La Razón, és precisament el PP qui pateix més les conseqüències del pacte andalús i Casado, per a calmar a les famílies del seu partit, projecta recosir-lo amb l’ajut de dos sastres de categoria: José María Aznar i Mariano Rajoy. La Razón, per no perdre la sintonia general amb la resta de la premsa de la dreta, també fa quedar malament Cs, sorprenent-se que menys de 24 hores després de tancar l’acord amb el PP i Vox (aquest diari opta per no fer distincions de pactes) el vulgui trencar.
La portada d’El País, en canvi, presenta un altre panorama: Casado està encantat de la vida en companyia de la ultradreta i pretén repetir els mateixos tripartits a Madrid i València un cop se celebrin les eleccions municipals al maig. L’objectiu és el mateix que a Andalusia: arrabassar aquests dos seus bastions locals a la coalició del PSOE amb Podemos i els seus aliats, que els van fer fora a les municipals del 2015.
L’ABC, potser perquè veu el panorama tan entortolligat i no vol remenar el vesper, tira pel carrer de Veneçuela. Aquests últims anys, blasmar el chavisme és l’alternativa segura d’aquest diari a la clàssica reivindicació de Gibraltar, el tema-comodí de portada quan no hi ha res o l’horitzó ve fosc. El Mundo i La Razón també toquen la cosa en la mateixa línia.
A Barcelona, La Vanguardia i El Periódico sembla que juguin un partit de tennis. El servei del diari del Grup Zeta (Sánchez echa el resto en pos del aval soberanista) el resta el del Grup Godó (El aumento de la inversión no convence a ERC y el PDeCAT). Semblen portades de la dècada dels anys 90. L’única que sembla del 2019 és la portada d’El Punt-Avui, que continua donant prioritat al procés de l’1-O.
Del merder que ha organitzat l’excomissari Villarejo amb el cas de les escoltes telefòniques que li va encarregar el BBVA —el segon banc d’Espanya— només El País en parla en portada. Cap ni un diu res de l’arxiu del cas de l’espionatge polític dels Mossos o Cas Incineradora. Ahí lo dejo.