Els diaris de Madrid continuen avui l’operació blanqueig dels acords de PP i Cs amb la ultradreta de Vox a Andalusia. Fa l’efecte que estan en fase de trobar nom a la cosa per a no explicar-ho tal com raja, que és el que fan els diaris de Barcelona: Vox mana i no sabem a quin preu.
El Mundo ho anomena “aliança” (com en “Santa Aliança”). La Razón en diu “via andalusa” (com en “via eslovena”), i ho festeja com “el primer pacte”, com volent dir que en vindran més. L’ABC no ho du en portada, tot confirmant les sospites que els fa vergonya o que ja els està bé. El País, que ja fa dies està enmig d’una maniobra de salvament de Cs, els compra el relat que la culpa és del PP, que “empeny” als de Rivera a acceptar els vots de Vox, partit al que descriuen com a “extrema dreta”. Pobrets, els de Cs. Ells no ho volien, però cal desallotjar al PSOE i s’hi veuen obligats a fer-ho amb el nas tapat. Què dolents, els del PP.
Els diaris de Barcelona, aquest divendres sí, fan més cara de preocupació amb la cosa. Els titulars de La Vanguardia, l’Ara i El Periódico desmenteixen directament el conte de Cs. Al contrari, expliquen que Vox és decisiu, que s’ho vol cobrar bé i que ni PP ni Cs han fet escarafalls per pactar-hi. Atès que en política s’ha de cobrar trinco-trinco, al comptat, caldrà estar atents als deutes de la dreta amb l’extrema dreta i com els paguen. L’Avui va de cara a barraca: Cs té la presidència del parlament andalús perquè els ha votat Vox. Punt.
Un altre dia més, les portades diuen més pel que callen (o diuen en veu baixa). Fora de l’Ara i l’Avui, cap altra primera pàgina obre o presenta amb potència la decisió del Tribunal Suprem de quedar-se només els acusats de rebel·lió o malversació per l’1-O i remetre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els membres de la Mesa del Parlament –fora de Carme Forcadell, també acusada de rebel·lió– i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Els altres sis diaris impresos s’han estimat més contar-ho en fred, sense treure conclusions.
Cadascú fa la portada que vol —ja s’ha dit mil cops. Però és curiós com aquells diaris s’abstenen de salpebrar la decisió d’interpretacions, valoracions, moralina patriotera i judicis d’intencions, com tenen el costum. Tal com ho diuen, sembla que el Suprem ha cobert un tràmit administratiu en lloc d’haver organitzat un batibull judicial en establir que uns mateixos fets i acusats —tots “connexos”, com en diuen—, es jutgin en tres àmbits judicials diferents. L’1-O el veuran al TS, al TSJC i a l’Audiència Nacional —i encara no se sap com acabaran altres instruccions que sobre el mateix afer porten el mateix TSJC i el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Justament la unitat de la causa i la “no discriminació” dels acusats, etcètera, va ser clau en la retirada de les euroordres contra els exiliats, per dir-ne una de curiosa.
Crida l’atenció que els diaris de Madrid s’agafin aquest enrenou judicial amb una flegma tan anglosaxona. Serà que els hi sembla massa presentar a la mateixa portada —amb la claredat i potència que mereixen— el recurs a l’extrema dreta a Andalusia i la decisió peculiar del Suprem, com ho fan l’Ara i l’Avui. Ben mirat, és comprensible que provin de dissimular-ho tan com puguin: és difícil no avergonyir-se del país real que quedaria retratat en portades d'aquesta mena.